Ahir nit vaig veure el programa “Sense ficció” a TV3, producció de 3Cat, el títol era prou eloqüent: “Allà on fa més mal” i era el testimoni de víctimes de l’anomenada violència vicària. Es una qüestió que ja fa masses anys que dura, crec que deu fer uns dos anys ja vaig parlar d’això que
Al nostre país hi ha diversos telèfons per denunciar diferents accions d’agressions a les persones, a les dones, als infants … tot i que darrerament uns dels que son més publicitats per diferents organismes i associacions, son els de la violència contra les dones i el de conductes suïcides. El Ministeri d’Igualtat, per mitjà de
Fa un cert temps, uns quatre o cinc mesos, parlava de la meva experiència en alguns atracaments que havia patit. També manifestava que l’atracament no s’acabava quan els atracadors marxaven, i ara, aleshores començaven les trucades a tot arreu, a la direcció de l’empresa, a la policia, a l’asseguradora … i així començava el següent
Aquest era el titular d’un article aparegut a la premsa, es tracta del cas d’un home, que tot i que en el mateix diari es fa referencia a la seva procedència, crec que en aquest cas es irrellevant, el que es important es que sigui d’on sigui, va ser condemnat erròniament. Els destacats que es
Fa temps que, dintre el meu cap, dono voltes a aquesta qüestió, i cada vegada que ho faig m’emprenyo. I avui llegint una noticia a la premsa ja hi he tornat, ja m’he tornat a emboirar. Resulta que rebaixen la pena de presó a un violador, perquè el Suprem ha pres la decisió aplicant la
Aquesta setmana al programa Crims de TV3 ens van parlar d’un atracament de l’any 1985 al Banc de Sabadell de Valls. Em vaig mirar el reportatge, no per morbo, es que em va fer reviure vells temps, la dècada dels 80, temps en que els atracaments eren una cosa que sovintejava, malauradament pels que treballàvem
Avui llegia a la premsa un article d’opinió signat per Josep M. Colomer, titulat “Quan s’acaba una guerra civil”? en el que fa una comparativa entre la guerra “civil” americana (1861-1865) i la guerra “civil” espanyola (1936-1939), i la primera dada de la comparativa, en ambos casos el nombre de víctimes va ser similar, aproximadament
Podríem denominar-ho amb qualsevol format o amb qualsevol construcció gramatical, tot i que ja ens hem acostumat al mot en anglès, bullying. Segons la wikipèdia el bullying es l’assetjament que es produeix per l’exposició d’un alumne de forma repetida i durant un temps, molt temps, a accions negatives, que exerceix un altre o altres alumnes,
Marejar la perdiu, això es el que s’acostuma a fer en moltes ocasions, el motiu? perquè molts volen ser i tenir el seu momentet de protagonisme, el seu moment estel·lar, i per aconseguir-ho, massa sovint no importen els mitjans utilitzats, no importa si es trepitja a algú i no importen les conseqüències anímiques, socials, culturals
Llegir la premsa o seguir les noticies a les ones i xarxes, s’ha convertit en un … i encara més, no hi ha fets positius, tot son desastres, negativitat, violència … ja se que la nostra societat es genèricament una gran “claveguera”, però entre totes i tots acabem convertim els fets diaris en habituals, i
No, no es pel títol del conegut programa de televisió, encara que podria haver escollit un altre encapçalament, armes, matances, assassinats … qualsevol serviria per parlar de fets que sovint es repeteixen a la nostra societat i tot i que ens omplim la boca de mots com horror o dolor, fa anys i anys que
Imatge: pixabay.com – Àfrica, Orient Mitja, Europa, Àsia Central … Etiòpia, Síria, Afganistan, Iemen, Israel, Palestina … A que be ara aquest reguitzell de noms? us preguntareu, i es lògic, sense més ni menys em poso a escriure noms i més noms, sense motiu? noms de països, per anar de vacances pensareu, no, son noms
imatge: istock_montpeita – Llegint la premsa escrita, he trobat una noticia, malauradament una de tantes, i n’he agafat el titular. Llegint el text, hi he trobat la següent frase: Una de les imatges més patètiques del cap de setmana passat, per allà “los madriles”, va ser la d’un aficionat, amb un nen i el seu
imatge: istock_montpeita – He buscat a les xarxes, i he trobat que la violència vicaria s’ha definit com un tipus de violència exercida per un pare abusiu com un instrument per causar danys a una mare, que utilitza els seus fills i fins i tot descendents en comú, i pot arribar en casos extrems a