Avi Pep

Sovint se’m fa difícil trobar un títol per les meves exposicions escrites, no es fàcil trobar unes poques paraules que reflecteixin el que pot ser el contingut d’allò que aboques damunt d’un paper, per si algú te ganes de llegir-ho.

Avui, després de les darreres noticies que han saltat de l’efervescència que vivim en el nostre país, llegim eleccions catalanes, encara se m’ha fet més complicat. I quan parlo del nostre país, ho podem extrapolar genèricament a qualsevol àmbit, local, comarcal, nacional, fins i tot europeu.

Be, com deia, s’han convocat eleccions a Catalunya, l’anterior ocasió va ser l’any 2021, i en principi era per una període de 4 anys, com totes. I com passa sovint, la seva durada ha estat inferior, perquè? vaig escoltar que algú deia que en el conjunt dels països democràtics, les dues terceres parts de les convocatòries electorals que es fan, son anticipades.

Es diu que quan els que governen preveuen que allargar la legislatura pot ser negatiu pels seus interessos de partit, convoquen eleccions. Ara be, la resta de partits s’apunten al carro automàticament. Per exemple, ahir mateix, convocades les eleccions a Catalunya, fins I tot al debat d’amnistia, ja es va poder veure i escoltar que molta de la xarrameca dels polítics anava en la direcció de les noves eleccions, curiós, eleccions catalanes, debat al congres de Madrid, tot dit, com sempre els catalans som els culpables de tot.

Ja sabem el circ que tenen muntat els polítics, molts no han fet altra cosa a la seva vida que fer de polític, això es com si a un electricista li posem davant seu una maquina de cosir que no ha ni vist ni tocat mai, no sabrà per on començar. I això es el que passa amb els polítics, han fet molts anys de polítics i si els votem, els hi posem davant la gestió d’un país, no tenen ni punyetera idea de com s’ha de fer, patètics … ells, i nosaltres per permetre-ho.

O sigui, tenim uns polítics que no han estat capaços de fer la tasca que els vam encomanar, repeteixo ara es aquí, però passa arreu, fins i tot els polítics més “xulos” tenen les mateixes actuacions i les mateixes mancances, però continuem, uns personatges que no han sabut fer la tasca encarregada pels ciutadans, es presenten i els hem de tornar a votar? quina cara més dura que tenen, i aquí es on entra en joc el titular, no tenim dret a un acomiadament catalogat de procedent.

Es van presentar fa tres anys, ens van dir que seria per quatre anys, primer incompliment, ens van dir que treballarien per millorar el país i la qualitat de vida dels ciutadans, moltes coses han anat enrere, segon incompliment, veiem que promeses fetes acostumen a convertir-se en promeses trencades, tercer incompliment … i encara tenen la indecència de tornar-se a presentar.

Que hem de fer la ciutadania per acomiadar definitivament a tota aquesta colla de galifardeus? com podem aconseguir un acomiadament procedent? lògicament ells i elles s’aferren, a allò que es diu, a les seves cadires, als seus beneficis laborals, al seu estatus elitista que ells mateixos s’han prefabricat a costa nostra. Una pregunta senzilla per la que de moment sembla que no hi ha resposta: quan tindrem gent que en conjunt, individualment possiblement alguns d’ells hi pensin i hi creguin, però quan, el conjunt de la classe política, realment pensarà única i exclusivament en el benestar social, en el benestar de les persones? imatge de qimono a pixabay.