Avi Pep

Aquesta va ser la resposta d’un alumne quan se li va preguntar que volia ser en aquesta vida. Això es el que diu una antropòloga que es orientadora universitària.

El titular de l’entrevista a la Vanguardia Apatia a les portes de la universitat es tot un repte perquè pensem, l’Alba destapa la caixa dels trons dels alumnes desmotivats quan arriba el pas universitari.

Apàtics i mal educats en lloc dels graciosets d’anys enrere, parlen, riuen, boicotegen la xerrada, això es el que la educadora diuen que va escriure al seu compte d’X.

Fa uns anys, quan jo encara treballava, vaig anar a fer algunes classes d’educació financera a escoles, noies i nois que estaven a cavall entre el que seria l’educació secundaria obligatòria i el batxillerat, fa uns deu anys que no treballo, i ja en aquella època el primer repte que et trobaves era el d’aconseguir l’atenció del jovent, xerraven, s’arreglaven els cabells, qualsevol distracció era valida per evadir-se d’una sessió que podria ser avorrida per a ells i elles, el seu problema no era financer, el seu problema ja era que nomes pensaven en gastar diners, en consumir.

Avui al llegir aquest article a la premsa, he retornat una dècada enrere, i m’ha corprès veure que la situació ha empitjorat, i m’ha fet mal llegir que aquesta orientadora manifesta que es paradoxal, que els professors que viuen diàriament aquestes desagradables situacions guardin tant silenci.

Ella es pregunta que hi fan a les classes de segon de batxillerat alumnes que ja saben que no aniran a la universitat, sigui per no treure la nota de tall adient, sigui perquè elles i ells ja han decidit que voldran fer una altra cosa.

Llegir l’entrevista, buscar-la i seguir-la a l’X ha estat tot una, publica reflexions que val la pena llegir. Passant per preguntar-se perquè alumnes desmotivats refusen buscar altres cicles formatius, entenguem opcions de formació professional, i si en poden tenir la culpa els pares que volen obligar al fills a fer el batxillerat, arribem a la sentencia que serveix de títol a aquestes quatre ratlles, l’únic que vull es guanyar diners.

No ens ha d’estranyar, al llarg dels darrers anys, de les darreres dècades diria jo, ens han anat estimulant que l’única cosa important per triomfar a la vida es treballar poc, guanyar diners i gastar molt en estímuls materials que ens han de donar la felicitat, el que no diuen es que aquest afany d’egoisme i de consumisme retro alimenta la infelicitat, ja que l’avarícia de voler tenir cada vegada més quantitat o més novetats, no te límit ni final.

No se que hem de fer amb el jovent, be no se que ha de decidir fer el jovent, aquest jovent que no veu enlloc un futur digne, el futur de plenitud que els hi prometem. Jovent al que li hem dit, fent-nos pesats i tot, que si es treuen un títol gaudiran d’un futur brillant i ple de riqueses, on tot el que toquin es transformarà en or. Ai senyor, no se si nosaltres en ho hem cregut o no, però ells son joves, no estúpids, i ja han vist que tot això que se’ls hi promet, res de res.

Cada vegada més gent, més persones, mes avenços tecnològics, menys llocs de treball, menys diners, menys oportunitats, més malviure, més entrebancs i no se si ja s’han adonat de que tot allò promès son falsedats, tot allò d’un futur ideal es mentida.

Joves, aparteu de vosaltres l’apatia, aparteu de vosaltres els consells interessats de tots aquells que us volen submisos i deixeu-me utilitzar una dita catalana, aquells que us volen muts i a la gàbia, sigueu conscients del que teniu i del que voleu pel vostre futur, no tot es gresca, beure, festa … i no ho dic perquè sigueu bons minyons i prou, no, ho dic perquè tot i els manipuladors actuals, el futur es vostre, imatge de mediamodifier a pixabay.