Avi Pep

Estem en espera de veure com s’acaba tota aquesta historia de les passades eleccions, vull dir que estem en espera de conèixer si al país hi haurà un govern liderat pels socialistes o be un govern liderat pels populars. I com afectarà això a les nostres contrades, a Catalunya.

Avui precisament llegia una carta a la premsa que parlava de tot això, i com sempre i amb respecte pels ciutadans i les seves opinions, primera discrepància, el lector deia que es molt probable que Sánchez torni a governar, malgrat haver perdut les eleccions.

Be d’entrada qui ha de guanyar amb unes eleccions es el poble, sempre he pensat que era una indecència democràtica parlar de quin partit ha guanyat les eleccions, les eleccions les guanya o les perd el poble, els ciutadans. Recordem que els polítics es presenten voluntàriament per treballar pels ciutadans, i la seva obligació es posar-se d’acord tots plegats i gestionar el país, al cap i a la fi es el que diu el contracte que signen amb els electors amb els seu programa i les seves promeses.

Nomes una referencia, si voleu podem revisar els resultats de qualsevol de les darreres eleccions i podem veure que es indiferent qui es vol nomenar com a partit més votat, podeu trobar els resultats a les xarxes, de fet es una reflexió que a mi m’agrada fer sempre de com podem avaluar els resultats segons allò que es diu, i es que tot depèn del color del vidre que volem utilitzar per mirar, el partit més votat va obtenir un 33% dels vots dipositats a les urnes, però que realment signifiquen nomes un 23% del cens, o sigui que un 77% dels ciutadans amb dret a vot, no els van votar, i encara ens venen a vendre la idea de dir que van guanyar; no, aquí el que realment va passar, es que no va guanyar ningú, realment vam ser els ciutadans els que vam perdre.

I a partir d’aquí entrem en les denominacions del nou govern sortint, una coalició progressista, o un govern frankenstein? Analitzem les paraules, segons el Diccionario de la Real Academia Española, una coalició es la unió transitòria de persones, grups polítics o països amb un interès determinat. I buscant més hem trobat que progressista es refereix a una persona o col·lectivitat amb idees i actituds avançades, amb ideals de justícia organitzats entorn del concepte d’igualtat d’oportunitats i creu que l’Estat ha d’intervenir de manera més ferma en l’economia per a assegurar que tots puguin tenir una vida digna. Curiós, cap de les dues paraules fa referencia a si les persones en qüestió son o han de ser de “dretes” o “d’esquerres” termes molt utilitzats, massa, encara avui en dia.

I un govern frankenstein? Es diu que la denominació va néixer de la ma de l’Alfredo Pérez Rubalcaba, predecessor de Sánchez en la secretaria general del PSOE, i diuen que en un curs d’estiu, va dir que l’executiu “no podia ser” perquè els socialistes “no poden” anar a la investidura de la mà de partits independentistes “que volen trencar allò” que ells volien governar. Un Govern en el qual hi hauria socialistes, podemites, comunistes, independentistes radicals, moderats, nacionalistes de diversos territoris …

O sigui que hem d’entendre? que la qüestió no es que tots treballin en benefici dels ciutadans, la qüestió es que s’ha de fer veure que es treballa nomes amb els que s’entenen, vaja amb els amics, quan lo que el poble vol, el que el poble demana i ordena es que callin i que es posin a treballar tots plegats i prou, es senzill, oi? no, pels polítics això es massa complicat. Es igual si el govern es progressista o es frankenstein … nomes es demana que treballin en benefici de tots, malauradament no sempre ho fan. Imatge de jjfarquitectos a embatoelements.