Avi Pep

Sovint tot i que no hi combregui, em miro alguns trossets, es difícil que els aguanti sencers, de diversos actes públics, alguns son de polítics i suposo que per a polítics o per a seguidors molt fidels d’aquesta subcultura social, altres culturals dels que no sempre acabo d’entendre que es el que representen o que signifiquen, be suposo que d’algunes qüestions en soc molt poc entenedor.

Avui he estat una estoneta mirant-me les activitats del 12 d’octubre, i al marge de que estigui o no d’acord amb l’onomàstica, m’he fixat amb els presentadors o tertulians o col·laboradors, d’ambdós generes, de fet es el que sovint m’interessa, i sempre em pregunto el mateix: molta d’aquesta gent no s’escolta, oi que no? encara no han après primer a escoltar als altres i segon quan parlen ells també seria interessant que s’escoltessin. Possiblement no dirien les bajanades que surten de la seva boca.

Normalment no son necessaris gaires minutets, primer per albirar a quins grups polítics o branques socials son afins, i segon entendre quines faccions polítiques poden ser les seves preferides. I tot això sense deixar de veure i escoltar el que recullen les càmeres quan surten imatges genèriques de l’entorn físic municipal de la celebració.

Sempre, sempre es el mateix guio, en funció de qui diu segons que, sempre n’hi ha que busquen la justificació tan de la construcció gramatical en si mateixa, com de la persona que ho ha dit, el perquè ho ha dit i s’inventen el context en el que pretenen que s’ha dit, perquè si no ho fan així, les tres primeres variables cauen, s’esfondren per si mateixes.

En el cas d’avui, primer es justifica el motiu de la celebració, entesos, tothom celebra el que vol, segon s’analitza el perquè uns hi son presents i altres no, tercer els gestos que fan els assistents, el que mostren les imatges de les càmeres, qui s’acosta a qui, qui parla amb qui, i qui no parla amb segons qui … xiulets, càntics diversos amb frases suposo que no se si assajades o no, però segur que instigades per alguns que volen crear visualment per a la tele, aquella escenificació que creuen que els hi serà favorable o si més no que pot desafavorir als que ells bategen com a contrincants i/o enemics.

I amb tot aquest “atrezzo” els actes en qüestió segueixen el seu curs, el guio previst, i més o menys tard arriben a la seva finiquitació, es a dir s’acaben. Curiós també que, per exemple avui, en allò que anomenen “besamans” les manifestacions d’alguns dels tertulians, es que havien durant menys que en altres ocasions, importantíssim això.

I mentre tota aquesta gent s’ho passa be, la resta de ciutadans continuem amb les nostres penúries, amb les nostres calamitats, uns més que altres això si, amb les nostres mancances i les nostres tribulacions, no pot ser que continuïn fent sumptuoses celebracions, mentre el poble, que es la majoria de ciutadans, te problemes greus per viure o mal viure dia a dia. Imatge de bbolender a pixabay.