Avi Pep

Fa uns dies vaig començar a escriure d’aquesta qüestió, va sortir a la premsa, primer la d’Espanya i després la de Catalunya, i es que la comprensió lectora dels estudiants, dels joves, de la quitxalla, retrocedia, es a dir a mesura que la nostra societat, presumptament avança si més no tecnològicament parlant, els components d’aquesta societat retrocedeixen, o si més no a l’hora d’entendre el que llegeixen, si es que llegeixen.

Deia que fa uns dies vaig començar a escriure d’aquesta qüestió, i quan ho tenia a mig fer, ho vaig deixar i ho vaig esborrar, i es que no sempre trobo el camí per abocar en un paper blanc la barreja de sentiments, opinions i sovint, decepcions que trobo en la nostra societat. No cal que m’ho digueu, ja m’ho dic jo mateix … no, no soc perfecte, si, cometo errors, i qüestionar les normes i pautes que a nivell d’ensenyament pensen, dictaminen, escriuen i finalment executen per aplicar a les escoles, instituts i universitats els mandataris del país, sovint no es ben vist.

Ara me’n podria anar per les branques, si, deixar-me portar per la critica fàcil als polítics, que també toca, però parlem de dades publicades a la premsa referents al PIRLS sobre comprensió lectora, que no deixa d’assenyalar on podem trobar certa crisi de lectura a les escoles. D’entrada dir que no entenc les puntuacions que fan, dies enrere vaig intentar entendre-ho i no ho vaig aconseguir del tot, però be continuem, les dades ens diuen que la mitjana espanyola es de 522, la catalana de 507 i la sueca de 544.

Quan aquí a casa nostra estem immersos en tecnificar les aules, que ningú diu que no sigui el que toca fer, però amb prudència i amb seny, a Suècia es plantegen retrocedir una mica, creuen que l’ús de pantalles esta afectant l’adquisició de competències essencials. Val a dir que he llegit que l’ajuntament de Barcelona va plantejar eliminar els aparells tecnològics de les aules a les seves escoles infantils. Reprenem el fil, no se el motiu però el plantejament que hi ha, es si continuem amb la introducció dels aparells electrònics o hem de tornar als libres de paper? Hi ha arguments de tot tipus, però tal i com diu un professor de la Universitat de Barcelona, tot i saber que el que mes ajuda es la lectura en paper, assossegada i calmada, el fet d’utilitzar un mitja digital, no vol dir que resolgui o empitjori el problema de la comprensió lectora.

Entenc que avui en dia tot va molt ràpid, i el llegir en qualsevol suport, alenteix el ritme del que s’estigui fent, per això el fet de llegir tot encadenant lletres, síl·labes i paraules, no serveix de res si no ens parem a pensar i entendre el que llegim, i aquest es el gran problema de la canalla, ara i sempre, i els grans, pares i professors, no sempre ens aturem a fer entendre a la quitxalla el significat d’aquella frase, d’aquell paràgraf que acaben de llegir.

Anys enrere, davant d’una qüestió la resposta ràpida dels menuts era “no ho se fer” o “no ho entenc” la reacció dels adults era la de dir “llegeix poc a poc i pensa que vol dir” i a partir d’aquí, a partir de llegir i entendre l’enunciat, s’obria un nou front, el de resoldre la situació plantejada a la matèria o exercici en qüestió. Ara, continuem igual, quan els petits llegeixen, van tan ràpids que quan comencen a veure una paraula del text, dedueixen quina creuen que serà i s’inventen la resta de la paraula, i lògicament no sempre l’encerten, i això fa que no sempre comprenguin el que estan llegint.

El suport es indiferent, tot i que no abusem de les tecnològiques, procurem que els nostres fills i nets, comprenguin, entenguin el que llegeixen, sense comprensió lectora, el seu futur es incert, el il·lustrats els enredaran contínuament. Fem que siguin capaços de prendre les seves pròpies decisions en base als seus coneixements, no al que els hi puguin vendre els quatre aprofitats de torn. Imatge de Daniela Dimitrova a Pixabay.