Avi Pep

De tan en tan, surt a la premsa noticies de rescats a la muntanya, rescats que poden ser més o menys costosos en termes dineraris. Quan son cars en termes humans, es perquè la travessa ha finalitzat malament per algú. Però tornem als termes monetaris, quan es produeix un rescat, sovint es parla de si toca cobrar-ne la factura, i en moltes ocasions no es fa, normalment si no hi ha negligència no es presenta factura.

Entenc que quan s’ha produït una situació de risc a la muntanya, s’ha d’actuar, els equips de rescat ni s’ho han de rumiar, motos, quads, cotxes, helicòpters … el que calgui per salvar la vida dels afectats.

Dit això, cal aprofundir en el fet de si cal pagar el cost del rescat i qui l’ha de pagar. Llegia a la premsa que des del 2009 la Generalitat nomes ha tramitat sis cobraments de tots els rescats que s’han produït. Aquí es indiferent de si en un rescat hi han participat 49 efectius o un centenar com en algun altre cas ha passat, el que es tracta es de avaluar qui paga tot això. No es el mateix un accident en un carrer d’un poble, que un accident a alta muntanya.

Els rescats tenen un cost dinerari molt elevat, I jo no qüestiono pas l’acció de rescat, i ara, nomes faltaria, però avui en dia qui surt a la muntanya per esbarjo, per esport, per lleure, per gaudir de la natura, te mitjans, no per reduir el risc a zero, no per evitar el rescat si es necessari, te mitjans per assumir un cost zero per a la seva butxaca, prou pena ha tingut de fer-se mal o tenir una hipotèrmia que d’entrada el deixa desorientat, i fa necessari un rescat, i un cost zero per a la Generalitat, llegim resta de contribuents, i es tan senzill com fer-se d’un club excursionista i federar-se, pels que no ho saben, porta incorporada una assegurança pels imprevistos.

Jo sortia amb companys a fer caminades, actualment motius mèdics m’han fet prendre la decisió de que quan hi ha molt desnivell al track previst, prefereixo no assumir el risc d’un possible accident, però tot i així des de que vaig començar anys enrere, em vaig associar a un club excursionista, em vaig federar i vaig contractar la corresponent assegurança d’accidents.

A veure, associar-se a un centre excursionista i federar-se amb una assegurança que cobreix, amb les limitacions establertes, i entre altres les despeses mediques i les despeses de rescat i repatriació, i tot això per uns cent o cent vint-i-cinc euros anuals de mitjana, no es motiu per sortir a la muntanya sense llicencia federativa, i més quan els excursionistes amb qüestió, es diu que tenen experiència … si us plau, siguem responsables, si volem sortir a la muntanya federem-nos, oblidem-nos de qui pagarà el possible rescat si ens fem mal, i sortim a gaudir de la natura, això si siguem respectuosos amb l’entorn i responsables amb les nostres limitacions. Imatge de pcdazero a pixabay.