Adam Majó

Xuts a pals

4 d'octubre de 2015
0 comentaris

Vendre aire

Hi ha gent, en aquesta comarca, que encara pensa que un dia arribarà una gran empresa  de ves a saber on i obrirà una planta al polígon de la Valldan –o a qualsevol altre terreny requlificat ad hoc- perquè en visquin 500 famílies. Però això, amics, no passarà. El pes de la industria a Berga i al Berguedà pot augmentar, una mica, però no tornarà ser mai més el què havia estat en l’època del tèxtil i la mineria.

Berga, ara com ara, té tres coses: atur, pisos buits i aire pur. Del què es tracta és que l’aire pur atregui a gent, que aquesta gent ajudi a omplir els habitatges buits, ni que sigui el cap de setmana, i que la seva presència ens doni una mica de feina remunerada. Això de l’aire pur ho deveu trobar una bajanada, però no ho és. Els berguedans de tota la via potser no ho aprecieu, però els que hem vingut de més avall notem i valorem que aquí l’aire faci olor de bosc (de veritat, en fa), que a l’estiu s’hi pugui dormir amb un llençolet o fins i tot amb una mica de nòrdic i que pràcticament no hi hagi pols perquè ho eviten els ruixats de cada tarda. Sabíeu que la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana de Barcelona està per sota dels mínims recomanats per la UE? Què és un aire brut i poc saludable? El missatge és clar: “Esteu cansats de respirar pols i fum, llogueu o compreu un apartament a Berga”. Bolets, rieres, muntanya, vaques i esquí a quatre passes de la gran ciutat i a meitat de preu que a la Cerdanya (i sense túnel!). Respirar tothom respira i posar en valor la qualitat de l’aire té moltes més potencialitats de les què d’entrada podria semblar. Gastronòmiques, per exemple: Quina és la millor llonganissa del món? La del Berguedà, naturalment, perquè l’asseca el vent que arriba directament del Pirineu i l’aixuga el sol de la plana (o una cosa així). Augmentar el pes del turisme i la segona residència a Berga és, ara per ara, la única opció que tenim per tornar a tenir feina, per omplir una part de l’enorme estoc de pisos i cases buides de la ciutat i per recuperar la vida al barri antic. Això sí, requereix alguns canvis de xip. El primer, reubicar la ciutat a la muntanya, vendre que a Berga, de fet, hi comença l’alt Berguedà i el Pirineu (és a la falda de la serra de Queralt, no a baix a la vall ample del Llobregat). En segon lloc caldria adequar la ciutat i el seu ritme de vida a aquesta nova funció eminentment turística i d’estiueig (la paraula fa rabieta, ho sé), obrint botigues en diumenge (ho sento), augmentant el verd urbà i el nombre de parcs, millorant l’espai urbà i donant-li un aire més rural i “de muntanya”, reobrint la piscina del Lledó, incrementant l’oferta cultural, etc…En tercer lloc caldrà fer modificacions en la normativa urbanística per facilitar la conversió d’edificis antics i foscos en apartaments moderns on entri la llum. En quart lloc s’ahuria de connectar millor, amb itineraris agradables de fer a peu, càmpings i hotels propers amb el centre urbà. I per últim, caldrà fer una mica l’hipòcrita i ser amables i simpàtics amb els pixapins, fer-los creure que si venen uns quants diumenges l’any ja seran berguedans de tota la vida. Però d’això, de ser simpàtics, en sabeu prou la gent de Berga, ho dic per experiència.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.