Adam Majó

Xuts a pals

4 de gener de 2011
2 comentaris

Treballar fins els 67

En aquest país l’esperança de
vida ha augmentat 10 anys en els darrer mig segle i cada cop estudiem més i ens
posem a treballar més tard. És per això que hi ha qui diu que no té sentit
mantenir l’edat de jubilació al mateix punt que anys enrera, quan era normal
començar a treballar als 14 anys i ens moríem abans. Pretenen endarrerir 2 anys
l’edat de jubilació, fins als 67, per tal d’adaptar la vida laboral a la nova
realitat social i biològica. Sembla raonable, en principi. Díuen, també, que si
no ho fem acabarem passant-nos més anys de la nostra vida estudiant o retirats
que treballant efectivament, que viurem 80 anys i en treballarem menys de la
meitat (dels 25 als 65, aproximadament) i que això és un problema. Potser sí.

Si el que proposen és augmentar
els anys d’activitat laboral per repartir millor les hores  de treball al llarg de la vida, de
manera que sigui més senzill combinar l’educació, o la formació, amb la feina,
i si volen evitar, per exemple, 
que el període vital en què la gent té canalla coincideixi precisament
amb els anys durant els quals més s’els exigeix professionalment; si es
tracta d’això, parlem-ne. Si el què es proposa és treballar més anys per
treballar menys hores, repartir el temps de forma més racional i saludable,
superar l’absurda situació actual en què la meitat de la vida adulta anem de
cul i l’altra ens avorrim, no seré jo qui s’hi oposi. Podríem, per exemple,
adoptar la jornada laboral de 35 hores i augmentar el salari mínim
inter-professional fins a una nivell de supervivència  digne (1000 euros, per exemple), per tal que ningú es vegi
obligat a fer hores extres. I acompanyar aquestes dues mesures amb l’augment de
l’edat de jubilació en determinats àmbits, sobretot en aquells en què la força
física no és indispensable i l’expèriència i els coneixements acumulats són
especialment útils. Per què  no?

Al capdavall, la jornada de vuit
hores, i la setmana de 40, són reivindicacions del segle XIX i des d’aleshores
la tecnificació i l’augment de la productivitat permeten una utilització molt
més selectiva de la ma d’obra. Si volem realment adaptar la vida laboral a la
realitat tecnològica i humana del segle XXI, la reducció de la jornada de
treball és perfectament possible.

Si el què pretenen, en canvi, és
augmentar el nombre d’anys i hores treballades per tal de   mantenir unes determinades taxes
de benefici i estalviar-nos despeses en protecció social, aleshores es tractaria,
senzillament, d’anar enrera i de perdre drets. A més d’un escarni evident per
totes aquelles persones que busquen una feina i no la troben.   

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.