Adam Majó

Quan vam començara a parlar d’aquest Pla General (o POUM) que estem revisant a Manresa ja varem dir que la seva principal característica (virtut, de fet) és que no preveu que la ciutat creixi ni a curt ni a mitjà termini, fins i tot preveu desurbanitzar alguns indrets i passar sol industrial o residencial efectivament construït a rústic. Descartada la possibilitat que els propers 20 anys la ciutat s’expandeixi pel pla de Bages o a l’altra banda del riu, el POUM es dedica a mirar de solucionar els nombrosos i importants problemes funcionals que té plantejats la ciutat actual. Alguns d’ells es podran tirar endavant amb bons pressupostos públics, amb la col·laboració d’altres administracions i amb la valentia política que cal per enfrontar-se a un personatge molt i molt manresà, la senyora Resistència al Canvi. Estic pensant, sobretot, amb la transformació de l’eix viari Carretera Cardona-Muralla-Carretera de Vic amb el tronc central d’un gran passadís dedicat al transport públic que ha de connectar de forma ràpida i freqüent Sant Joan amb Sant Fruitós, passant pel Congost, el centre de Manresa i la futura estació de bus i ferrocarril de Prat de la Riba, des d’on sortiran els trens cap a Santpedor, Sallent, Callús o Súria, a més de cap al Bages sud i el Baix Llobregat, així com els busos cap arreu de la comarca i més enllà. És un projecte ambiciós i engrescador que, si bé necessita la complicitat activa dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya així com els diners per construir el Pont que ha d’unir la ciutat amb el Congost a l’alçada de l’Avecrem, compta amb l’avantatge de desenvolupar-se íntegrament en terreny de titularitat pública, sense necessitat d’expropiacons o pactes amb privats que de ben segur dificultarien la operació.

No passa el mateix amb altres infraestructures viàries previstes que passen per terrenys actualment privats i que per convertir-se en realitat necessiten d’arriscades expropiacions (a Manresa en tenim molt males experiències) o bé d’acords amb la propietat que passen per figures de planificació conjunta que permeten importants aprofitaments privats a canvi de la construcció i cessió del tros de carrer o carretera que ens fa falta. Alguns d’aquests casos -perquè us feu una idea- són la continuació de l’avinguda dels Països Catalans, dels Trullols a Prat de la Riba, o la connexió entre el nus del Guix, el barri de les Cots i la carretera del pont de Vilomara. Amb un panorama immobiliari paralitzat com l’actual, podem, per tant, fer dues coses, o renunciar a aquestes inversions en el futur immediat o mirar de donar moltes facilitats als propietaris per tal que s’animin a tirar endavant els projectes privats que ens permetran obtenir aquestes infraestructiures públiques. Aquests facilitats són, per exemple, augmentar-ne els usos comercials o disminuir el tant per cent d’habitage de protecció oficial de les noves promocions. Des de la CUP -ja ho avancem- som partidaris d’esperar, perquè tals vials no són tant imprescindibles i perquè estem convençuts que amb la Independència del país que tenim a tocar s’obriran també les portes a modificar les regles de joc en matèria d’urbanisme per tal que l’interès públic estigui molt menys sotmès a l’interès privat. Un altre dels moltíssims motius per marcar dues vegades Sí el passat diumenge.