Adam Majó

Xuts a pals

25 de maig de 2009
4 comentaris

Un museu militar

A Barcelona han tancat el Museu militar del castell de Montjuïc i el volen substituïr per un Centre per la Pau. La guerra i els militars formen, malauradament, part indestriable de la història de la humanitat.  Les persones, i sobretot els homes, hem dedicat des de fa milers d’anys enormes esforços físics i intel·lectuals a defensar-nos i a atacar-nos mútuament. Han arribat fins als nostres dies tractats sobre el mal-anomenat “art de la guerra” que tenen més anys que les obres literàries més antigues de les que tenim coneixement. Armes, estratègies, sistemes de comandament, fortaleses i enginys destructius varis han modelat el món en el que vivim, i segueixen fent-ho encara ara. És la lamentable història de la nostra especie que algun dia potser serem capaços de deixar enrera però que de cap manera ens podem permetre ignorar.

 

L’actual Museu militar requeria, això és evident, una reforma profunda per treure-li tota la càrrega militarista, franquista i imperialista que mantenia. El què ens caldria és un museu amb col.leccions d’armes i amb descripcions de l’evolució de les tècniques militars, però també amb l’explicació del paper qua ha jugat l’exèrcit en la societat catalana, des de les milícies lligades a la defensa de la terra, fins a la fi del reclutament forçós passant pels almogàvers, les guerres contra francesos i castellans, les campanyes colonials o els bombardeigs de l’exèrcit espanyol sobre Barcelona. Un museu que expliqui com eren les guerres temps enrera, que recordi com es vivia la mili o que homenatgi a gent com el Doctor Trueta que feu avanços en la curació de ferides de guerra internacionalment reconeguts.
Un museu militar  no militarista? Sí, com n’hi ha d’altres al món. El d’Estocolm, per exemple, en el qual els exèrcits, les guerres i els militars hi són representats i explicats sense eufemísmes ni complexos.
Perquè no cal ser militarista per interessar-se per aquesta part importantíssima de la història de la humanitat, per valorar una col.lecció d’armes, una jugada brillant al camp de batalla o una fortalesa com el castell de Cardona. De la mateixa manera que tampoc cal ser creient per admirar una catedral, un Rèquiem  o qualsevol altra peça d’art religiós.
Si des de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat volen treballar de veritat a favor de la pau, que comencin per exigir als seus companys de partit al govern  de l’Estat que redueixin dràsticament l’injustificable pressupost militar espanyol (de defensa, en diuen), però que no ens amaguin ni disfressin la realitat, passada i present.
Paciència finita
08.05.2014 | 6.15
La qüestió europea
31.10.2017 | 12.04

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Totalment d’acord. Soc col.leccionista de restes de la guerra contra el feixisme ( batalla de l’Ebre) des de fa més de 15 anys, per tant considero una bestiesa tot el referent a la nova utilitat del museu militar de Montjuïc.  La guerra ha estat present des de sempre i negar-ho en l’aparent món de flors i violes és una manipulació indignant. Està clar que la creació del museu a mans de Franco s’ha de canviar, però el principal és canviar la mentalitat militarista a la què sociates i progres en general mai han renunciat. Què és més militarista un museu o bé tancar a la presó mil.lers d’insubmisos?? Queda molt bé crear un centre de la pau ( amb els seus corresponents funcionaris i treballadors), sobretot si es parla d’una pau de molt lluny, de l’altra banda del món, però no és més militarista enviar soldats també a aquella punta del món?? En fí més circ dels radicals espanyols i la seua implacable màquina d’oprimir i espanyolitzar.
  2. Hola Adam, completament d’acord amb el teu post. Això és una mostra més del ser i no ser que patim al Principat. Voler tenir una fiscalitat diferenciada, seleccions pròpies, llengua oficial a la UE… però no voler un estat independent. Si fóssim independents, és més que evident el que seria el Castell de Montjuïc: un museu consagrat a explicar les atrocitats que l’exèrcit espanyol ha fet sobre el poble català al llarg de 300 anys.

    Igual que la presó de Pawiak a Varsòvia explica la repressió tsarista contra els polonesos, o que les restes d’Orador de Glana expliquen la repressió nazi contra la Resistència a l’estat francès.

    Però com que som un híbrid, ni carn ni peix, doncs muntaran un Centre per la Pau. I així ens continuaran administrant la dosi diària de consens i amnèsia del conflicte que tant diligentment apliquen els anestesistes del PSC.

  3. És una barreja entre espanyolisme pragmàtic, que sap que li convé amagar la pròpia històtria, i una mena de pensament tou i infantilitzant, que s’imagina que amagant allò lleig que hi ha a la vida, enlloc d’encarcarar-ho amb totes les conseqüències,  aconseguirem fer-ho desaparèixer.
    Gràcies pels comentaris que cel.lebro que siguin coincidents.
  4. Estic força d’acord amb l’escrit de l’Adam Majó. Si ja fossim un país independent de ben segur que tindríem un Museu Militar propi, com tenen tota la resta de països “normals”, on explicar la història militar catalana, des dels almogàvers fins a les columnes populars, explicaria la història del Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, els triomfs del Marquès de Poal, la resistència de Cardona, qui va ser el general Moragues, la història del Regiment Pirinenc etc. etc. El problema està en que el Museu Militar de Montjuïc es va convertir en un Museu Militar dels Feixistes Espanyols.
    Cal pensar, però, que justament ara que estan desmantellant el Museu ens estan desmantellant, també, el nostre patrimoni històric militar. Allà hi ha una de les millors col·leccions d’armes fetes pels prestigiosos armers de Ripoll, estant demanant a qualsevol Museu de les Espanyes qui vol aquest material i no tenen la mínima vergonya d’ofertar-ho, per exemple, al Museu d’Història de Catalunya o bé al Museu de la Tècnica de Catalunya. A més a més de les armes de Ripoll hi ha uniformes i banderes dels regiments de miquelets catalans, trabucs fets a Vic, fusells d’armers manresans, etc. etc.
    Tot plegat un sentimentual: d’una banda haver fet fora (d’aquella manera) els militars espanyols però de l’altra perdre una bona oportunitat de recuperar la nostra pròpia història militar per fer-hi una de les moltes collonades de les que crea ICV. E fi, que hi farem. Qui dia passa any empeny, que sembla ser la màxima de l’actual govern català.

    Jaume Perarnau (Calders)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.