Adam Majó
Xuts a pals
25 de maig de 2009
4 comentaris
Un museu militar
A Barcelona han tancat el Museu militar del castell de Montjuïc i el volen substituïr per un Centre per la Pau. La guerra i els militars formen, malauradament, part indestriable de la història de la humanitat. Les persones, i sobretot els homes, hem dedicat des de fa milers d’anys enormes esforços físics i intel·lectuals a defensar-nos i a atacar-nos mútuament. Han arribat fins als nostres dies tractats sobre el mal-anomenat “art de la guerra” que tenen més anys que les obres literàries més antigues de les que tenim coneixement. Armes, estratègies, sistemes de comandament, fortaleses i enginys destructius varis han modelat el món en el que vivim, i segueixen fent-ho encara ara. És la lamentable història de la nostra especie que algun dia potser serem capaços de deixar enrera però que de cap manera ens podem permetre ignorar.
L’actual Museu militar requeria, això és evident, una reforma profunda per treure-li tota la càrrega militarista, franquista i imperialista que mantenia. El què ens caldria és un museu amb col.leccions d’armes i amb descripcions de l’evolució de les tècniques militars, però també amb l’explicació del paper qua ha jugat l’exèrcit en la societat catalana, des de les milícies lligades a la defensa de la terra, fins a la fi del reclutament forçós passant pels almogàvers, les guerres contra francesos i castellans, les campanyes colonials o els bombardeigs de l’exèrcit espanyol sobre Barcelona. Un museu que expliqui com eren les guerres temps enrera, que recordi com es vivia la mili o que homenatgi a gent com el Doctor Trueta que feu avanços en la curació de ferides de guerra internacionalment reconeguts.
Un museu militar no militarista? Sí, com n’hi ha d’altres al món. El d’Estocolm, per exemple, en el qual els exèrcits, les guerres i els militars hi són representats i explicats sense eufemísmes ni complexos.
Perquè no cal ser militarista per interessar-se per aquesta part importantíssima de la història de la humanitat, per valorar una col.lecció d’armes, una jugada brillant al camp de batalla o una fortalesa com el castell de Cardona. De la mateixa manera que tampoc cal ser creient per admirar una catedral, un Rèquiem o qualsevol altra peça d’art religiós.
Si des de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat volen treballar de veritat a favor de la pau, que comencin per exigir als seus companys de partit al govern de l’Estat que redueixin dràsticament l’injustificable pressupost militar espanyol (de defensa, en diuen), però que no ens amaguin ni disfressin la realitat, passada i present.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Igual que la presó de Pawiak a Varsòvia explica la repressió tsarista contra els polonesos, o que les restes d’Orador de Glana expliquen la repressió nazi contra la Resistència a l’estat francès.
Però com que som un híbrid, ni carn ni peix, doncs muntaran un Centre per la Pau. I així ens continuaran administrant la dosi diària de consens i amnèsia del conflicte que tant diligentment apliquen els anestesistes del PSC.
Gràcies pels comentaris que cel.lebro que siguin coincidents.
Estic força d’acord amb l’escrit de l’Adam Majó. Si ja fossim un país independent de ben segur que tindríem un Museu Militar propi, com tenen tota la resta de països “normals”, on explicar la història militar catalana, des dels almogàvers fins a les columnes populars, explicaria la història del Regiment de les Reials Guàrdies Catalanes, els triomfs del Marquès de Poal, la resistència de Cardona, qui va ser el general Moragues, la història del Regiment Pirinenc etc. etc. El problema està en que el Museu Militar de Montjuïc es va convertir en un Museu Militar dels Feixistes Espanyols.
Cal pensar, però, que justament ara que estan desmantellant el Museu ens estan desmantellant, també, el nostre patrimoni històric militar. Allà hi ha una de les millors col·leccions d’armes fetes pels prestigiosos armers de Ripoll, estant demanant a qualsevol Museu de les Espanyes qui vol aquest material i no tenen la mínima vergonya d’ofertar-ho, per exemple, al Museu d’Història de Catalunya o bé al Museu de la Tècnica de Catalunya. A més a més de les armes de Ripoll hi ha uniformes i banderes dels regiments de miquelets catalans, trabucs fets a Vic, fusells d’armers manresans, etc. etc.
Tot plegat un sentimentual: d’una banda haver fet fora (d’aquella manera) els militars espanyols però de l’altra perdre una bona oportunitat de recuperar la nostra pròpia història militar per fer-hi una de les moltes collonades de les que crea ICV. E fi, que hi farem. Qui dia passa any empeny, que sembla ser la màxima de l’actual govern català.
Jaume Perarnau (Calders)