Adam Majó

No sé si heu tingut la paciència de seguir el conflicte laboral que enfronta des de fa anys als membres de la policia local de Manresa amb l’Ajuntament. Us en faig un breu resum:

Comparant amb el què cobren a d’altres municipis semblants, es veu que aquí la policia local guanya una mica menys. És per això que aquest col.lectiu va iniciar una serie de mobilitzacions per exigir, sobretot, millores salarials que van tenir el seu punt més àlgid en una esbroncada a les autoritats un dia de la Llum d’ara fa cinc o sis anys i que va provocar un simulacre de solució que el temps ha demostrat errònia. En lloc de modificar convenis es va optar per introduir  un concepte provisional, un avançament del que es creia que els pertocaria en el moment que es fes, i va per llarg, una nova valoració dels llocs de treball de l’Ajuntamnent. Era una mena de complement estable però provisional que suposava al voltant dels 200 euros mensuals per als policies locals i per altres col.lectius com el de la brigada de manteniment. L’any 2010, però, i com a conseqüència de la conjuntura internacional i nacional de crisi econòmica i, també, de la desastrosa gestió financera de l’anterior equip de govern, es decideix retallar salaris allà on és tècnicament més fàcil: eliminant aquests avançaments anteriorment pactats. Això provoca, segur que ho recordareu, una nova onada de mobilitzacions i protestes.

Amb aquest panorama, l’equip d’en Valentí Junyent assumeix el govern de la ciutat amb la voluntat, lògica, de tancar el conflicte que enfronta el consistori amb els policies locals i pretén fer-ho sense que això li desequilibri encara més el pressupost de l’any vinent i sense que sembli que es busca una solució només per a un sector concret del personal. La solució trobada aconseguiria quadrar el cercle a través d’un petit però ingeniós truc consistent a considerar els dissabtes com a festius, i retribuir-los com a tals. I qui treballa en dissabte? Algú de manteniment, els conserges dels equipaments esportius i, sobretot, la policia local. D’aquesta manera, doncs, s’aconseguiria millorar la nòmina d’aquest col.lectiu en uns setanta euros mensuals. I d’on sortirien aquests diners? De l’increment en la recaptació de sancions administratives, de les multes.

Quin és el problema? Doncs que les multes no es poden utilitzar com a element recaptatori, i molt menys condicionar retribucions, sinó com a eina per ordenar el trànsit i l’espai urbà. I que és inacceptable que s’apugin els salaris d’una part dels empleats municipals mentre s’eliminien llocs de treball necessaris ocupats per interins només perquè aquests són més fàcils i barats d’acomiadar.