Diu que la democràcia representativa és el menys dolent dels sistemes. En tot cas, està molt lluny de ser perfecte. Permeteu-me que -i pensant ja en les eleccions municipals de l’any que ve- n’exposi un parell de contradiccions. La primera és la paradoxa d’Hamelin. El què convé abans que hagi fet marxar les rates (prometre-li
Abans de parlar d’una solució dialogada al conflicte catalano-espanyol cal recordar que 18 vegades el Govern o el Parlament català ha proposat al Govern i a les corts espanyoles la celebració d’un referèndum d’autodeterminació en els termes i dates que les dues parts s’acordessin i que 18 vegades el Govern i les corts espanyoles han
Podem discutir si l’actual majoria social i política ens dona la força suficient per fer efectiva la República, ara bé, en el què segur que tots els republicans estarem d’acord és que, si en lloc de 70 diputats i diputades n’hi haguessin 90, tindríem encara més legitimitat i més possibilitats d’èxit. Cap partidari de la
Recordo una manifestació contra la Constitució espanyola l’any 1988, no érem més de 50. I recordo perfectament la cara d’espant que va fer un company de la facultat que passava casualment per allà i m’hi va veure. Cara de no entendre res. De no entendre com algú “normal” podia estar en contra de la santa
Fa quatre anys al Centre Històric de Manresa hi havia quatre grans edificis de titularitat municipal i amb un destacat valor patrimonial que estaven buits, sense ús. Un d’ells, els Jutjats Vells (més l’antiga seu de la Creu Roja del carrer Galceran Andreu), ja tenien i tenen destí: convertir-se en la seu de totes o
La primera república, la de Pau Clarís, va durar poc, una setmana, fins que, davant les dificultats per aturar els exèrcits de Felip IV, els mateixos braços generals que l’havien proclamat van decidir donar el títol de Compte de Barcelona a Lluís XIV de França. La segona va durar gairebé dos anys i es va
Hi ha projectes o activitats que queden perfectament descrits amb el nom que porten. Copa del món de Rugbi Japó 2019, no cal dir res més, ja sabem què, quan, qui i on. A vegades, però, el nom no funciona però el concepte sí i es pot explicar amb una frase curta i senzilla. D’aquests
Tenim motius de sobres per malfiar-nos de les potències europees. Ens han deixat tirats tres vegades, com a mínim, al llarg de la nostra història moderna. La primera vegada a l’Illa dels Faisans, on fou signat el tractat dels Pirineus l’any 1659, la segona a Utrech, l’any 1713 i la tercera en dues etapes, a
Després de les hòsties rebudes el conjunt de l’independentisme comparteix una necessitat: refer estructures i lideratges. Més bé o més malament, la CUP i l’ANC ja ho han fet i això els permet portar, una mica, la iniciativa. D’altres, en canvi, més tocats per la repressió, tenen moltes dificultats per renovar-se. Especialment urgent és concloure
Sempre havia pensat que per recuperar ús de plantes baixes dels edificis del Centre Històric de Manresa el què calia era omplir, també els habitatges de les plantes superiors. Si rehabilitem pisos que estan en mal estat –pensava- i els omplim de gent, aquesta mateixa gent donarà vida al comerç i tornaran a florir les
Es parla sovint del sostre de vidre que pateixen les dones i que, de forma no explícita, els impedeix enfilar-se en la jerarquia professional o social. Així, per exemple, hi ha menys jutgesses que jutges i la desproporció augmenta a mesura que ascendim en la piràmide del poder judicial. El mateix passa en el món
Sabem que l’1 (i el 3) d’octubre fou una gran victòria de l’independentisme i que el què va passar després, una derrota. Una derrota potser inevitable, perquè la república comptava (i compta) amb la legitimitat democràtica però no té a favor, encara, la maleïda correlació de forces, que inclou el poder coercitiu de l’Estat i
El tupé-visera d’en Trump, les pintes dels diputats dels Verds alemanys el primera cop que van entrar al Bundestag, els vestits a mida d’Angel Pestaña, els jerseis de l’Evo Morales, la boina del Che Guevara, el drap amb què es vestia en Gandhi, l’eterna barba d’en Nana, la gomina del PP, els jerseis de coll
Companys/companyes, Deixeu-me dir d’entrada que considero l’1 d’octubre la victòria més gran de l’independentisme des del triomf d’en Macià l’any 1931 i que tinc claríssim que el referèndum fou possible gràcies, sobretot, a l’actitud decidida i decisiva del govern de la Generalitat i, molt concretament, de l’equip del vicepresident Junqueras. No vull menystenir el paper
Ja fa molts anys de l’arribada de les primeres grans migracions provinents del sud penínsular i als catalans i catalanes del segle XXI ens és molt difícil imaginar-nos aquest país sense la normal presència del castellà al carrer. A aquestes alçades, una hipotètica Catalunya monolíngüe i amb una sola tradició cultural i religiosa seria, de