Aquest article ja l’he escrit abans, diverses vegades, però com que el tema no passa de moda, hi insistiré. Parteixo, d’entrada, del convenciment que a les ciutats (i més enllà) hi sobren cotxes. Que el preu que paguem els usuaris de la ciutat per fer-hi possible la circulació d’automòbils no compensa els beneficis obtinguts. Més
Quan anava a l’escola explicaven que l’any 1453 (amb la caiguda de Constantinoble) s’acabava l’Edat Mitjana i s’iniciava l’anomenada Edat Moderna. Un període que encara ara dura, tot i que, des de 1789, es considera directament contemporàni (és a dir, que existeix al mateix temps que nosaltres). Desconec si a hores d’ara encara s’explica història
Dimecres passat va fer 100 anys del naixement de Nelson Mandela, fundador d’una república anomenada Sudàfrica en un territori on fins aleshores hi vivien grups ètnics diversos, d’esquena els uns dels altres, en el millor dels casos, i directament enfrontats, en el pitjor. Del Madiba (Mandela), el Congrés Nacional Africà (ANC) i tota la resistència
(prèvia) No escric al Nació Manresa perquè en aquest mitjà s’hi permeten els comentaris racistes i els insults des de l’anonimat. La meva àvia va marxar del carrer Muntanya per anar a les viviendas de la SF fa 60 anys. El barri vell que m’explicava ella, el que vaig conèixer jo de jove o el
(Escrit a principis de juny) M’he passat sis mesos dient i escrivint que calia deixar temps als partits perquè païssin els fets d’octubre, es refessin de la patacada repressiva i tornessin a posar sobre la taula un horitzó independentista convincent. Reconec, però, que a hores d’ara la paciència se m’acaba i comença a no semblar-me
De les 10 àrees més pobres del Nord d’Europa, 8 són al Regne Unit i totes van votar a favor del Brexit. Els votants van tenir molt poc en compte les polítiques neoliberals desplegades des de Londres els darrers 30 anys; els era molt més fàcil (i molt més còmode per Downing Street i la
El front espanyol. Aquest està parat, desenganyem-nos. Malgrat el canvi de govern, episodis com els insults de Pedro Sánchez al President de la Generalitat (insults que mai s’atrevirà a llençar contra Salvini, Trump o Orvan, per posar exemples de qui potser sí que se’ls mereixerien) , el cas Badalona o el nomenament dels ministres ultranacionalistes
Si Espanya és una nació és perquè té i ha tingut un Estat que dedica enormes mitjans i recursos a promoure-la: des d’un marc legal comú, fins a l’oferta televisiva fortament regulada, passant per Correos, la Liga, la RENFE, la Loteria Nacional, la mili (abans), la Roja o la dolorosa història compartida. Si els Països
Les paraules. El nacionalisme espanyol, no content amb vèncer mitjançant la força, vol ara també guanyar la batalla de les idees i les paraules. Aprofitant el desconcert independentista posterior als fets de la tardor passada, la campanya difamatòria està arribant a límits de baixesa moral inèdits. Racisme. Ni el catalanisme, ni el nacionalisme català, ni,
Commuter és una paraula anglesa que en no tenir traducció al català ni, que jo sàpiga, al castellà (els francesos proposen banlieusard) acabarà seguint els passos de hacker, DJ o coach . Un commuter és algú que viatja regularment (5/7) de casa a la feina utilitzant un o més mitjans de transport. Al món
El nou MHP ha emplaçat al govern espanyol a posar dia, lloc i hora per asseure’s a parlar i -s’entén- trobar una solució pactada al conflicte català. L’espanyolisme dur segueix apostant per la victòria trentanovista i ni tan sols es planteja l’opció del diàleg i l’unionisme pretesament conciliador s’ha afanyat a recordar-nos que pactar és
Durant tres anys i mig un servidor va seure al saló de plens de l’Ajuntament de Manresa al costat d’un regidor de Plataforma per Catalunya de record inesborrable. D’aquella relació no en va sortir una amistat, certament, però sí, una certa simpatia crec que mútua. I és que, malgrat el to i el contingut infumables
Berga té dos grans eixos cívics i comercials, un de vertical a ponent, el Passeig de la Pau, i un altre d’horitzontal a llevant, el Vall o Passeig de la Indústria. La ciutat va sortir de muralla en direccions oposades i en aquest segle llarg no ha estat capaç de connectar correctament les dues eixamples.
Euskadi Ta Askatasuna, ETA, és un fenomen molt del segle XX que beu de tres grans corrents de lluita guerrillera: l’antifeixista dels anys 40 a l’Europa ocupada, l’anticolonialista de les dècades posteriors a la Segona Guerra Mundial i l’anticapitalista post maig del 68. ETA neix per enfrontar-se a la dictadura del General Franco, un règim
Segur que alguna vegada heu passat per davant d’una casa abandonada i us heu preguntat: com és que està així? Si ben arreglada seria xulíssima… D’edificis deteriorats i en desús n’hi ha per tot arreu i són, a grans trets, de dues menes, els que han quedat obsolets i ja només esperen la seva eliminació