Adam Majó

Per altra banda, no tota l’ajuda, no tota la caritat rebatejada com a solidaritat, és igual. N’hi ha que conserva formes arcaiques i sectàries però que amb el temps s’ha obert a tothom i ha adquirit una interessant dosis d’esperit i discurs crític (Càritas, efectivament) i n’hi ha d’altre, en canvi, que manté el caràcter paternalista i que, lluny de qüestionar-se l’injust repartiment de la riquesa i el poder, ho accepta de forma acrítica i resignada, buscant, no només pal.liar problemes, que ho fa, sinó també, i sobretot, tranquilitzar consciències (la Fundació tous, per exemple). També n’hi ha, de caritat, que cerca, dissimuladament o no, guanyar adeptes per una determinada causa religiosa o política. És el cas de determinades parròquies i congregacions o de determinades organitzacions polítiques d’altres latituds, com l’Alba Daurada grega o el Hammàs palestí (no tenen res a veure una amb l’atre, que consti), que guanyen suport mitjançant el suport directe a persones i famílies, repartint aliments, proporcionant assistència mèdica o facilitant habitatge. De fet, si l’esquerra no ho fa, si es limita a assenyalar les causes profundes de les misèries diverses o a exigir que ho faci l’administració, acaba cedint a confessions religioses, entitats amb interessos discutibles i, en el pitjor dels casos, al feixisme, aquesta funció assistencial tant criticable com malauradament necesària. És per això que cal canviar el xip, que cal combinar la lluita ideològica i l’exigència de mesures pressupostàries i legísilatives a curt termini amb l’ajuda directa a les persones que més pateixen determinades situacions. És en aquest sentit que la lluita de la Plataforma pels Afectats per la Hipoteca, la PAH, és exemplar; perquè assenyala problemes de fons com l’especulació immobiliària i l’insaciabliltat del capitalisme; perquè concreta reivindicacions immediates com la Dació en pagament; i perquè aconsegueix evitar desnonaments d’homes i dones concrets, amb noms i cognoms. Alhora, i aquest és l’efecte moral de la solidaritat, aconsegueix que persones derrotades recuperin l’autoestima a partir d’ajuntar-se, d’ajudar-se els uns i els altres i de lluitar per allò que creuen que és just. Déu n’hi dó.