El nocturn

Antecedents: El departament d’educació del la Generalitat anuncia la seva intenció de deixar d’impartir el batxillerat nocturn presencial en els centres públics i oferir aquests estudis únicament a través de l’Institut Obert de Catalunya, per internet, vaja. Sindicats de mestres i estudiants, directors d’instituts, ex-alumnes i gent diversa s’oposen a la mesura i finalment el departament rectifica. Només es tancarien els centres que no arribin a un nombre determinat de pre-inscripcions. En total sembla que es mantindrà el batxillerat nocturn en 26 dels 46 instituts on s’imparteix actualment.
Paral·lelament, des d’alguns dels centres on es lluitava per mantenir aquesta oferta, el Lluís de Peguera de Manresa per exemple, s’ha denunciat que alguns dels alumnes que pretenien matricular-se pel curs que ve han rebut un SMS, presumptament provinent del mateix Departament, en els que se’ls informava, erròniament, que no quedaven places.

El què m’ha extranyat de tot plegat és que es plantegés el debat entre dos models diferents i irreconciliables: O presencial o a distància. Sona a tòpic, però és veritat, amb les noves tecnologies l’educació a distància i la presencial ja no són el què eren. A l’universtitat tornen a passar lista perquè la gent vagi a classe, ja que pràcticament tota la informació que s’hi dona és accessible als dossiers electrònics de les assigmatures o buscant-la a la xarxa. Estudiar a casa ja no és una qüestió de llibres i colzes, internet permet moltes més possibilitats d’interacció, tant amb els professors com amb els companys. Malgrat això, la relació personal directa entre persones, la classe convencional, segueix jugant un paper bàsic de moticació i suport. En aquestes condicions, plantejar el debat entre les classes presencials i les que es donen a distància com si res no hagués canviat els darrers qunze anys és absurd.
En lloc de plantejar-se la supressió del batxilletarat nocturn presencial, no hagués sigut més lògic preveure un model mixte, en el que es reduïsin les hores de classe a dues o tres per dia, per exemple, i es facilités l’accés de l’alumnat a la xarxa, mitjançant beques o credits tous, per exemple. Així aconseguiriem alumnes capaços d’apendre pel seu compte, recurs hores d’ara imprescindibele, però sense renunciar al contacte personal amb companys i professors, amb tot el què això té d’insubstituïble.
Tinc la impressió que el departament va preferir optar directament per retallar despeses, en lloc de fer l’esforç de plnificació i consens que requeria una reforma del batxillerat nocturn que s’adaptés a la nova realitat tecnològica, sense renunciar a la relació personal directe.
Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *