Adam Majó

Xuts a pals

18 de setembre de 2011
2 comentaris

En diuen immersió

Els nens i nenes dels Països
Catalans, com els d’altres països semblants al nostre, parlen  a casa seva moltes llengües diferents.
Com que a les escoles ens en cal una de vehicular (la que utilitzen els mestres
i els llibres de text) el més lògic és escollir la llengua del país i pensar
que és amb aquesta amb la que tots els nens es podran entendre.

Tot i així, a la majoria
d’escoles de la Catalunya Nord la llengua vehicular és el francès, a l’Alguer,
l’italià, i a la Franja de ponent, a la Comunitat autònòmica aragonesa, el
castellà. A tots aquests territoris, el català, a l’escola, hi té un paper
secundari, marginal. Al País Valencià hi ha dos models escolars diferents, un
en cada llengua oficial, amb el perill de divisió social que això comporta. Per
últim, a les Illes i a la Catalunya estricte s’utilitza la llengua catalana en
la majoria de centres públics i concertats i amb uns resultats discutibles: un
nivell d’anglès baixíssim, un nivell de castellà alt, equiparable al de
territoris històricament castellans, i un nivell de català en ascens però que
encara té moltes mancances, tots coneixem gent (alguns són futbolistes o
cantants famosos) que malgrat haver fet, teòricament, tota l’educació
obligatòria en català, tenen encara serioses dificultats per expressar-se en
aquesta lengua. Malgrat això, en aquests dos territoris,  el Principat i les Illes, hi ha una
pressió evident, provinent de sectors molt minoritaris, dels tribunals
espanyols o del mateix govern balear, a favor de disminuir l’ús del català i
augmentar el del castellà. No ens hauria de sorprendre, l’escola és una eina
indispensable  per promoure i
estendre l‘ús d’una determinada llengua. Nosaltres ho sabem, i ells, que fa 300
anys que lluiten per imposar el castellà a casa nostra, també.

Què pot passar, ara, després de
la interlocutòria del TSJC? La comunitat educativa i la societat catalana té
molt clar que l’actual model, anomenat d’immersió, és el millor tant pel país
com pels nens i nenes que van a l’escola. Ara bé, amb les sentències recents és
possible que en determinades escoles o aules, en les quals hi hagi un tant per
cent d’alumnat molt alt que no tingui el català com a primera materna,
s’introdueixi (o s’augmenti) l’ús del castellà, per comoditat, en la majoria
dels casos, però avalats per aquestes decisions judicials. I això pot passar,
precisament, als llocs on més cal que l’escola sigui en català, impedint que
molts alumnes puguin aprendre la llengua del país i dificultant-los, així,
l’accés a drets i oportunitats.
Endorfines
15.06.2012 | 5.09
Trens de càrrega
31.12.2010 | 6.47

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Buscant informació sobre aquest cartell que prohibeix a les escoles de la Bretanya “Parler Breton et cacher à terre”, he anat a parar a una pàgina de defensa de la identitat de la Bretanya:

    http://bretagne.blogs.lalibre.be/archive/2007/11/12/defense-de-cracher-par-terre-et-de-parler-breton.html

    Resulta que, en aquesta pàgina, l’article que reprodueix el cartell conté molts i molts comentaris en els que podem llegir exactament els mateixos “arguments” que tantes vegades hem sentit sobre la conveniència d’abandonar d’una vegada el català i “abraçar” el castellà.

    Una petita tria:

    Pfff, c’est un mensonge, une manipulation politique et identitaire cette affiche.

    “LE” breton n’a jamais été interdit en tant que tel. Il y avait une
    série de dialectes bretons et romans, différents d’un village à l’autre,
    qui ont été interdit à l’école.

    L’école gratuite et obligatoire, du plus pauvre paysan au plus riche
    petit bourgeois. C’est un noble objectif qu’il faudrait rappeler lorsque
    l’on parle d’interdiction des dialectes.

    Vous confondez bretagne et Basse-bretagne. La bretagne ne fut jamais
    majoritairement bretonnante et la régression de la langue bretonne a
    débutée au XIe siècle.

    Je suis toujours étonné par cette victimisation des Bretons. En tous les
    cas, je suis reconnaissant à l’école républicaine enseignée en français
    de m’avoir “sorti” de la misère ouvrière

    Et bien je pense que les petites entités humaines n’ont pas d’avenir, le
    temps est à l’union qui fait la force, l’unification linguistique de la
    France est l’un des bienfaits de la 3° république.

    un Breton qui refuserait de pratiquer le Français n’aurait aucun avenir

    la Bretagne n’a pas d’avenir économique seule.

    Le Français doit rester la langue commune et le breton, je veux bien le tolérer

    Je trouve génial que les bretons aient leur propre culture, mais il faut
    arreter de dire que les francais maltraitent les bretons depuis des
    anées, c’est absolument faux

    je ne voudrais pas que cela arrive en France, que des Bretons raconte la dernière marée noire en Breton sous-titré Français.

    etc., etc.

    Us sona?

    Jaume

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.