Adam Majó

El pressupost per l’any 2013 que ha aprovat l’Ajuntament de Manresa és un pressupost dolent, clarament insuficient per fer front a les obligacions que té com a administració i encara menys a aquelles necessitats dels veïns i veïnes de la ciutat que, si bé no són de competència municipal estricte, cal que necessàriament algú entomi. Amb aquests números es redueixen les aportacions a tasques bàsiques per una ciutat com la neteja o el manteniment de la via pública i es deixarà d’invertir en la millora d’un espai urbà que presenta deficiències cròniques evidents, renunciant així a convertir la ciutat, aquest espai físic on aspirem a viure, conviure i guanyar-nos-hi la vida, en un actiu potent contra l’actual fracàs socio-econòmic i els seus efectes. Tindrem una ciutat pitjor i un Ajuntament que no estarà a l’alçada de les seves obligacions essencials i que tampoc serà capaç d’ajudar amb eficàcia i agilitat a aquelles persones que en pitjor situació es troben. Els serveis socials seguiran desbordats per la demanda, els centres escolars seguiran esperant les inversions en manteniment i millores que necessiten, els joves i els aturats en general seguiran sense el cop de mà que els permeti trobar feina per creure de nou en el futur, mancaran recursos per arribar a totes aquelles persones que viuen en situacions d’indefensió i opacitat (gent gran sola, persones sense els papers requerits, nous pobres)… Un pressupost, a sobre, que implica l’acomiadament de deu treballadors municipals que fan falta per encarar la feina que la societat demana a un Ajuntament com el nostre, que s’afegiran a la llista d’aturats de la ciutat i que contribueixen a crear por i desànim entre el personal de la casa.

I tot això perquè? Com hem arribat fins aquí? Resumint-ho molt: perquè els ajuntaments estan insuficientment finançats, perquè les administracions públiques, a causa d’un sistema fiscal injust i poc redistributiu, no tenen els recursos necessaris, perquè vivim, els catalans i catalanes, en una situació d’espoli econòmic gairebé colonial i, cal no oblidar-ho, perquè encara estem pagant la manca de previsió i l’estratègia fallida de l’anterior equip de govern, destinant enormes quantitats de recursos a projectes fracassats o imprudents com l’aparcament de la Reforma, l’Ateneu de les Bases o l’anomenat Parc Tecnològic.

Alternatives? Denunciar el marc jurídic (el Regne d’Espanya) i socio-econòmic que ens ha portat fins aquí, pactar amb els treballadors municipals escales salarials més igualades que permetin mantenir tots els llocs de treball, plantejar-se deixar de pagar els interessos de determinats préstecs a entitats financeres que estan rebent diners públics, admetre errors del passat, exigir a les administracions encarregades de determinades funcions que assumeixin les seves obligacions i sobretot, sobretot, negar-se a admetre que no hi ha res a fer, que aquest desastre és inevitable.

Bon any.