El miner de pic i pala ha estat substituït per un exèrcit de computadores, apps i bots. Només cal recordar l’escàndol d’espionatge telefònic del Pegasus o l’actuació de Cambridge Analítica manipulant les emocions dels votants a través de Facebook. Els grups de whatsapp van aquests dies ben farcits -una mica més del que és habitual-
Us oferesc un fragment del meu llibre inèdit La nit dels dies escrit el 2016: 5 de desembre. Un dia com avui de fa molt anys era la vespra del referèndum de la Constitució Espanyola. Em quedava molt poc per a acabar el servei militar. De fet, només una setmana, encara que en aquell moment
(Enllaç per escoltar-la a Bandcamp sense publicitat) CANTATA DE VALÈNCIA Ahir, 7 d’octubre de 2022, vam llançar per totes les plataformes el nou disc CANTATA DE VALÈNCIA (Stanbrook, 2022). A
La nit del 13 d’abril de l’any 2002 vaig tornar als escenaris després de molts anys de silenci. L’ultima actuació meua de la primera època fou a l’Aplec de la Plana, a Vila-real, a setembre de l’any 1977. La cosa del meu retorn a la música fou una feliç combinació de circumstàncies amb alguna empenta
Irònicament despenjat de les misèries de la política de palau i passadissos, sense un bri de melancolia, he tornat al temps de la música. He fet La dansa d’un temps nou, he gaudit escoltant el silenci, he comprès Bill Evans quan deia que preferia tocar sense públic. Deia el poeta Auden que la música
En temps de pandèmia moral, cal mantenir l’esperança que es va obrir en el passat per encarar-nos a l’abisme del present. Només trobarem un bri de redempció en l’estima, l’empatia i la bellesa de l’art. Ja ha fet un any que vaig cessar com a membre del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans
Anit m’esperava Nicole Kidman a l’HBO. I la vaig fer esperar perquè volia veure els Premis de l’Audiovisual Valencià. Després, només la vaig poder atendre una hora perquè em vencia la son. Vaja per endavant la meua felicitació a totes les guanyadores i guanyadors i a la tasca de promoció de l’audiovisual valencià que realitza
Diumenge 8 de novembre el COM -Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants del País Valencià- va concedir el Premi Extraordinari a la Llibertat d’Expressió i Suport a la Cultura al president d’Òmnium Cultural. Tot seguit us deixe el text complet del discurs que vaig llegir en l’acte de lliurament del Premi: El president d’Òmnium
Ara, quan s’ha absolt el Major Trapero i la cúpula dels Mossos a l’Audiència Nacional, sembla clar el muntatge policial-judicial que va significar el judici en que es va condemnar els presidents d’Òmnium Cultural i l’ANC, una part del Govern de la Generalitat i la presidenta del Parlament de Catalunya. Tanmateix, el tractament informatiu en
He retrobat, entre els meus papers, el parlament que vaig adreçar als concentrats de tota la Ribera del Xúquer en la manifestació del 9 d’octubre de 1980 a Algemesí. Transcric: Companyes i companys: Hui hauria de ser un dia de festa i alegria perquè commemorem la data del 9 d’octubre, dia del nostre naixement col·lectiu,
L’1 de juny de 2018 vaig haver d’acudir a l’esmentada comissió perquè el grup de Ciudadanos m’acusava d’incompatibilitat amb el càrrec de conseller de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació per les greus i continuades declaracions contra els estaments públics, grups polítics i sector periodístic. La cosa hagués semblat divertida per l’exageració -m’equiparaven a
El mes passat vaig acudir a la casa Joan Fuster, a Sueca, amb motiu d’un interessant col·loqui sobre la dimensió periodística de l’intel·lectual més rellevant de la modernitat valenciana i de notable influència en la cultura catalana en sentit extens. El treball que ha realitzat Nel·lo Pelliser sobre aquesta dimensió de l’homenot de Sueca és
EL 25 D’ABRIL COMENÇARAN LES EMISSIONS EN PROVES D’À PUNT, LA NOVA TELEVISIÓ DE L’ESPAI PÚBLIC VALENCIÀ DE COMUNICACIÓ Ja ha fet més de quatre anys que RTVV fou tancada a la grega, és a dir, amb el fal·laç argument de la necessitat de destinar els recursos a serveis més urgents, i amb la supèrbia
Fa unes setmanes, dins la cinquena edició de la Plaça del Llibre de València, vaig tenir el plaer de parlar d’aquesta novel·la amb la qual s’han estrenat a quatre mans Joan Canela i Jordi Colonques. La vaig llegir amb ganes i en pocs dies. Una vegada endinsat en la història, em calia esbrinar
Deu ser l’escassa cultura política democràtica, l’escassa tradició de pactes de govern que no siguen corruptes -com ens recorda el pacte del pollastre amb què es va iniciar el malson ara fa 20 anys amb Zaplana i Lizondo-, deu ser el terror a que reaparega la més mínima possibilitat de govern del Partit Popular, deu