25 de maig de 2023
0 comentaris

Votar amb intel·ligència artificial

El miner de pic i pala ha estat substituït per un exèrcit de computadores, apps i bots. Només cal recordar l’escàndol d’espionatge telefònic del Pegasus o l’actuació de Cambridge Analítica manipulant les emocions dels votants a través de Facebook. Els grups de whatsapp van aquests dies ben farcits -una mica més del que és habitual- de bona cosa de mentides, manipulacions i enganys; suposades notícies, imatges trucades, declaracions editades, etcètera. Tot funciona en gran mesura dins d’allò que diem ‘cambres d’eco’ o bombolles de filtre.

Fa unes setmanes vaig escriure un article sobre els avantatges i nous problemes derivats de l’ús de la intel·ligència artificial en la recerca en ciències socials. Un treball d’aquells de l’ofici de sociòleg.  Allà esbrinava les aportacions i paranys que implica el desenvolupament d’algorismes complexos per a l’estudi del Social Big Data, és a dir, per a una gran massa de dades socials. L’oceà d’Internet i la immensitat de les interaccions de tota mena a les xarxes socials digitals han esdevingut un camp de mines on treballen les agències governamentals –legals i clandestines (les clavegueres de l’estat)-, les empreses de tota mena d’interessos privats, les pròpies empreses tecnològiques, els pirates bons, els tronats i els perillosos. El miner de pic i pala ha estat substituït per un exèrcit de computadores, apps i bots. Només cal recordar l’escàndol d’espionatge telefònic del Pegasus o l’actuació de Cambridge Analítica manipulant les emocions dels votants a través de Facebook.

Els grups de whatsapp van aquests dies ben farcits -una mica més del que és habitual- de bona cosa de mentides, manipulacions i enganys; suposades notícies, imatges trucades, declaracions editades, etcètera. Tot funciona en gran mesura dins d’allò que diem ‘cambres d’eco’ o bombolles de filtre. És a dir, cadascú acaba llegint i mirant allò que coincideix amb les seues expectatives i forma de pensar i rebutja amb un ràpid gest del dit allò que li desagrada. Aquest festival en xarxa cada vegada afirma més el concepte de contraproducte que va plantejar Ivan Illich, en aquest cas per a referir-nos a la comunicació que incomunica. Cadascú amb les seues xarxes compartint i nodrint-se de tot allò que l’afirma i rebutjant tot allò que el posa en dubte.

També hi ha una altra dimensió més enllà de les creences, les ideologies i els argumentaris; la dimensió lúdica i estètica, la passió pel format, el continent, la sintaxi, el ritme, l’atracció, les modes, la sexualització, els cossos normatius, la retòrica visual, la sorpresa, la subversió del cànon, la provocació, la sàtira gamberra, l’excés, i tota mena d’ocurrències per atraure l’atenció de l’internauta, l’instagramer, el youtuber, el tuiter, el tiktoker, és a dir, l’usuari més o menys intens de xarxes. En la mesura que creix la preferència estètica d’alguna mena i decreix l’interès pels discursos ideològics, aquesta dimensió lúdica guanya espai, adeptes i simpaties i, al remat, com qui no vol, captura l’entretingut o espantat espectador (el terror també és espectacle atractiu). Hi ha tot un camp a explorar i considerar detingudament en tot açò que apunte i que anirà a més.

Aquestes consideracions les faig, apressadament i ingènuament si voleu, per tal de prevenir-vos de tot allò que sembla només divertit o només terrorífic. Ja sé que cadascú farà el que voldrà, però compte amb els paranys que hi ha posats en aquesta mena de productes.

El cas és que, de cara a les eleccions de diumenge i abandonant aquesta selva internàutica, se m’ha ocorregut preguntar-li a la IA –intel·ligència artificial- per què hauria de votar cadascun dels principals partits. Jo li he preguntat per Compromís, PSOE, Podem i PP.

La IA em resumeix en quatre punts els motius per a votar cadascun dels partits. Sempre comença amb aquesta entradeta: “Votar a X és una decisió que depèn de les teves pròpies preferències polítiques i valors. A continuació, et proporcionaré algunes raons per les quals algunes persones podrien optar per votar a X.”

Em centraré en els arguments per votar Compromís. Diu el ChatGPT:

Per què votar Compromís?

  1. Nacionalisme valencià: Compromís és un partit polític que defensa els interessos del País Valencià i promou el reconeixement de la identitat valenciana. Si et sents identificat amb aquesta perspectiva i consideres important preservar i promoure la cultura i l’idioma valencians, això podria ser un motiu per votar a Compromís.
  2. Ecologisme i sostenibilitat: Compromís té una visió progressista en matèria de medi ambient i sostenibilitat. El partit ha impulsat polítiques per a la transició energètica cap a les energies renovables, la protecció dels espais naturals i la lluita contra el canvi climàtic. Si la preservació del medi ambient i la sostenibilitat són importants per a tu, aquest podria ser un aspecte a considerar.
  3. Polítiques socials: Compromís ha defensat polítiques orientades a la justícia social, la igualtat d’oportunitats i la defensa dels drets socials. Han promogut l’educació pública, la sanitat universal, l’atenció als col·lectius més vulnerables i la igualtat de gènere. Si aquests temes són rellevants per a tu, potser t’identifiques amb les propostes de Compromís.
  1. Transparència i lluita contra la corrupció: Compromís ha posat èmfasi en la transparència i la lluita contra la corrupció. Han defensat la regeneració democràtica i han promogut mesures per a garantir una gestió pública ètica i responsable. Si consideres que la transparència i la lluita contra la corrupció són prioritats, això podria ser un motiu per votar a Compromís.

Faria massa llarg aquest article si us donés les respostes a les altres alternatives de vot. Si voleu aprofundir en l’assumpte jugueu amb el ChatGPT. En curt, del PP destaca el seu liberalisme econòmic, el seu afany privatitzador i la defensa de la unitat d’Espanya. De les altres dretes extremes no cal dir res. Respecte al PSOE i Podem, Compromís hi coincideix en les polítiques socials i la transparència. Tanmateix, segons la IA, hi ha dos elements que destaquen principalment i únicament en Compromís. El primer, que és l’únic partit nacionalista valencià, l’únic que defensa els interessos valencians, la llengua i la cultura. Potser, en aquests dies de madrilenyisme insultant encara siga més clar. El segon element és l’ecologia i la sostenibilitat i, novament, ací sembla que ha calat la defensa de l’horta i l’Albufera, l’oposició a l’ampliació del Port i al desenrotllisme irresponsable del PSOE i les dretes.

En la mesura que la IA copsa les grans tendències discursives, no sembla ser sensible als discursos irats que es produeixen a l’intern dels sectors pròxims o de Compromís que posen en solfa el seu nacionalisme i ecologisme tebi, la seua insuficient defensa de la llengua i del territori. Jo mateix sóc un d’aquests cabrejats per les tèrboles polítiques lingüístiques i la tebior en les qüestions ecològiques –els hem hagut d’exigir perquè s’hi mantingueren ferms front als Boludes i els Aurelios. Vist així, una mica des de fora de la cambra d’eco, de la bombolla ideològica, sembla que, en termes generals, tot i les nostres discrepàncies internes, Compromís és el que més s’assembla al País que volem. Per mi la conclusió és clara; caldrà, a partir de dilluns, continuar criticant i exigint als “nostres” perquè no s’adormen. I Diumenge, totes i tots a votar amb trellat, amb intel·ligència natural perquè no torne el pitjor passat.

Com diu la IA: “Recorda que el teu vot és una eina poderosa per expressar les teves preferències i influir en el futur del País Valencià. Escolta la teva pròpia veu interior, reflexiona sobre els temes que són importants per a tu i decideix en consonància amb les teves pròpies conviccions i valors.”

Jo votaré Compromís.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.