Pilar (Dimarts, 2/08/05, Betlem, Palestina) Estic una mica malaltona, no em trobo gens bé, crec que és perquè he begut aigua de l’aixeta. A veure si puc aguantar una miqueta. Avui hem visitat Betlem: el camp de refugiats, els assentaments israelians i el centre de la ciutat. Pilar (Dimarts, 2/08/05, Betlem, Palestina) Estic una mica
Marcel (San Juan Chamula, Chiapas). Pel que hem pogut veure i constatar durant tot el viatge, la religió te una importància cabdal en el quotidià de molts centre americans. El mateix hem vist a Chiapas, però amb algunes particularitats que ens han frepat. Sobta veure indígenes chiapencs, d’ètnies diverses que entronquen directament amb l’America precolombina,
Pilar (Dilluns, 1/08/05, Betlem, Palestina) Avui estic molt cansada, tinc molta son i, finalment m’he encostipat.Al matí hem estat al Mar Mort, una sensació divertidíssima, sures i és molt relaxant, llàstima de la calor que fa, estàvem a 400m per sota el nivell del mar, un ambient bastant desèrtic. Nosaltres ens hem banyat en una
Mar (San Cristobal de las Casas, Mexic) Despres de tant sentir-ne a parlar, sortint de Guatemala vem arribar a Palenque, al nord de Chiapas. Aquesta ciutat no te en principi res a veure, serveix de "base" per tal de visitar les ruines mayes que son a menys d’un quart d’hora. Tot i aixi la primera
Marcel (San Cristobal de las Casas, Chiapas). 50 quetzales són aproximadament uns 6 dòlars. Això és el preu que pot costar una vida a Guatemala. Segurament menys i tot. Un cop em van dir que en aquests països la teva vida val el que duguis a sobre. Pot semblar exagerat però a vegades queda curt
Mario (Bogotá, Colombia) Hola, m’estreno en aquest bloc. Tot i que el meu "viatge" ja dubto que es pugui qualificar com a tal, m’agrada deixar sentir la meva veu aquí. Afegeixo l’últim post que vaig escriure al meu bloc personal, i que ja ha tingut algunes reaccions tant a Catalunya com aquí a Colombia. Ah, la
(Pilar, Diumenge, 31/07/05, Jerusalem) Avui sí que ja em sembla que fa molts dies que sóc a Palestina, i només en són tres. Demà comencem el tour amb tot el grup i ens n’anem cap a Betlem, en tinc moltes ganes!!!! Avui al matí hem estat a l’Esplanada de les Mesquites, és una passada, no
(Pilar, Dissabte, 30/07/05, Jersusalem) Avui sàbat. Hem estat al Mur de les Lamentacions cap al vespre, quan s’acaba el sàbat. Diuen que els jueus de Jerusalem són molt més tradicionals i conservadors que els d’altres zones. És cert que per aquí només veus cintes taronges (símbol dels colons contraris al desallotjament dels assentaments), en canvi
(Pilar, Divendres, 29/07/05. Jerusalem, Palestina) Les primeres sensacions ja han estat abans d’entrar a Israel, fins i tot, abans d’entrar a l’avió. Els agents de seguretat israelians ens han fet un interrogatori de 40 minuts a l’aeroport de Barcelona. La veritat és que ens ha agafat per sorpresa, ens esperàvem una cosa semblant a Tel-Aviv.
(Pilar, Badalona, Països Catalans) El dia 29 de juliol vaig marxar cap a Palestina amb l’objectiu de trobar-me amb un grup de catalans que volíem conèixer la realitat d’aquest país. Aquest viatge estava organitzat per la Xarxa d’Enllaç amb Palestina que treballa amb una agència de turisme palestina, l’ATG (Alternative Tourism Group) Durant el viatge
Mar i Marcel (Tikal, Guatemala). Avui hem vist com es llevava el dia d’una forma sorprenent: dalt del temple mes alt que la civilitzacio maya va construir a America, l’anomenat Temple IV de Tikal. A dos quarts de cinc del mati empreniem el cami (amb llanternes) per dins la jungla de Tikal, una antiga ciutat
Marcel (Guatemala). Vam arribar per aire a Belize i, despres de viatjar/hi per mar, marxem per terra. Un bus guatemaltec ens transporta fins a Guatemala, el nou desti del nostre viatge, un estat que, curiosament, reclama drets historics sobre el territori que ara abandonem. En el bus xerro amb la Rosa, una belizenya que encarna
Marta i Mar (Caye Caulker, Belize). Avui hem vist tots els colors de l’ocea. Ben d’hora al mati hem marxat amb un vaixell cap a Goff’s Caye, una minuscula illa paradisiaca prop de Caye Caulker. Alla hem fet snorkel (que no es mes que bussejar amb tub, ulleres i aletes) i hem vist molts peixos
Marcel (Cayo Caulker, Belize). Tot i ser un territori relativament petit (amb un parell d’hores d’avio pots anar de punta a punta) Centre America es plena de contrastos. Deixem enrera Costa Rica, el pais mes desenvolupat dels que hem visitat fins ara, i volem fins a Belize. En Felipe, un salvadoreny amb el qual vam
Marcel (Heredia, Costa Rica). Hi ha infinitat de coses que et permeten coneixer a fons un pais: la seva gent, els seus pobles i ciutats, la gastronomia, la politica i la historia… Aixo es el que hem procurat fer durant aquest breu pero intens periple per Costa Rica. Pero ens faltava un detall interessant que