(Pilar, Divendres, 29/07/05. Jerusalem, Palestina) Les primeres sensacions ja han estat abans d’entrar a Israel, fins i tot, abans d’entrar a l’avió. Els agents de seguretat israelians ens han fet un interrogatori de 40 minuts a l’aeroport de Barcelona. La veritat és que ens ha agafat per sorpresa, ens esperàvem una cosa semblant a Tel-Aviv. Potser ha estat una bona manera de posar-me en situació i dir-me: Pilar, això no és broma, estem entrant a un país en guerra. "Israel és el país més amenaçat del món" ens deien els policies.
L’aeroport de Tel-Aviv realment molt bonic, molt occidental. I Jerusalem fa la pinta de ser una ciutat encantadora i que no em podré acabar tots els racons que té.
Dormirem, si tot va bé, fins dilluns a un Youth Hostel enmig de la ciutat antiga, dins les muralles entrant per la Porta de Damasc. S’hi veuen força internacionals que vénen a solidaritzar-se amb Palestina i, per variar, un col·lectiu de brigadistes bascos. Sempre ens trobem catalans i bascos a llocs similars per conèixer, compartir, pensar, solidaritzar-nos…
Estic molt cansada, necessito dormir i recuperar-me dels últims dies de feina.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!