Vilabep de viatge

(Pilar, Dissabte, 30/07/05, Jersusalem) Avui sàbat. Hem estat al Mur de les Lamentacions cap al vespre, quan s’acaba el sàbat. Diuen que els jueus de Jerusalem són molt més tradicionals i conservadors que els d’altres zones. És cert que per aquí només veus cintes taronges (símbol dels colons contraris al desallotjament dels assentaments), en canvi el color blau és el que recolza el desallotjament i sembla que té més presència a Tel-Aviv.

Al matí hem estat a Abu Dis, el barri "palestí" de Jerusalem per on passa el mur de la "seguretat" que separa els palestins. Aquest és el barri on van començar a construir el parlament palestí quan es pensaven que l’estat palestí seria una realitat en poc temps. Sembla que el mur quedarà definitivament acabat aquest setembre i molts palestins que treballen a una banda del mur però viuen a l’altra ho tindran difícil per anar i tornar de les seves feines. Això del mur és bastant impactant, durant el tour que comencem dilluns segur que ho discutirem més. La foto d’aquesta entrada és a Abu Dis mentre palestins intenten passar el mur per entrar a Jerusalem.
Jerusalem és una ciutat encantadora, passes d’una tradició religiosa a una altra com si res: les crides a la pregària musulmana, el toc de campanes cristianes, els salms i les danses jueves… Pel carrer et trobes la tira de jueus ultraortodoxes amb els seus rínxols i pels voltants del Sant Sepulcre tots els patriarques i mossens de les diferents confessions cristianes (ortodoxes russos, ortodoxes grecs, catòlics, coptes etiòps…). Dins la ciutat antiga no t’adones i ja estàs passant d’un barri a un altre, però de seguida veus que els carrers del barri jueu són plens de banderes israelianes i civils armats.
M’agraden els nens que veig pels carrers, n’hi ha molts, palestins i israelians, i al vespre, tant uns com altres, es dediquen a fer volar estels, és una cosa que he trobat maquíssima. Hi ha molts gats també, i un de molt carinyós que ha dormit amb nosaltres.
Avui han arribat 6 persones més del grup, sembla que entre tots podrem aprendre molt, tindrem molt temps per parlar i conèixer moltes coses d’aquest conflicte i d’aquesta gent, però ara per ara veig que és un conflicte permanent, que no té solució a curt termini, i no sé si a llarg en té. Intueixo que aquest viatge tampoc em donarà la resposta. Més val anar amb aquesta actitud.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!