Vilabep de viatge

Marcel (Cayo Caulker, Belize). Tot i ser un territori relativament petit (amb un parell d’hores d’avio pots anar de punta a punta) Centre America es plena de contrastos. Deixem enrera Costa Rica, el pais mes desenvolupat dels que hem visitat fins ara, i volem fins a Belize. En Felipe, un salvadoreny amb el qual vam compartir una jornada esplendida entremig de cafetals, ens va explicar que la gran majoria de centre americans no saben res de Belize, ni tan sols quina es la seva capital, Belmopan (la Mar em comenta que es la capital mes petita del mon, amb nomes 5000 habitants). I es que aquest territori no te gaire res a veure amb la resta de la zona: de poblacio afroamericana, Belize te l’angles com la seva llengua oficial ja que fins fa poc mes de 20 anys era una colonia del Regne Unit. Encara ara forma part de la Commonwealth. Tot i tenir aquestes premises clares, l’arribada a l’aeroport de Belize City ens xoca bastant: els belizens no nomes son foscos de pell sino molt mes alts que la resta de centreamericans. I, pel que hem vist fins ara, bastant mes freds de caracter. Des del cel, sobrevolant el territori, podem observar com Belize es com un gran aiguamoll, amb escassos nuclis habitats i una unica ciutat, Belize City (de 70.000 habitants). Pero el nostre desti no es al continent sino a una petita illa del Carib, Cayo Caulker, on pretenem descobrir que s’amaga sota les aigues d’aquest curios pais.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!