Vilabep de viatge

Pilar (Dimarts, 2/08/05, Betlem, Palestina) Estic
una mica malaltona, no em trobo gens bé, crec que és perquè he begut
aigua de l’aixeta. A veure si puc aguantar una miqueta. Avui hem
visitat Betlem: el camp de refugiats, els assentaments israelians i el
centre de la ciutat.

Pilar (Dimarts, 2/08/05, Betlem, Palestina) Estic
una mica malaltona, no em trobo gens bé, crec que és perquè he begut
aigua de l’aixeta. A veure si puc aguantar una miqueta. Avui hem
visitat Betlem: el camp de refugiats, els assentaments israelians i el
centre de la ciutat.
Al camp de refugiats de Betlem ens hem reunit amb una organització que tenen una espècie de "centre cívic" on hi organitzen tot tipus d’activitats culturals i dinamitzen el camp de refugiats. És un camp on ja hi viuen tres generacions de la mateixa família. Una cosa en comú que tenen tots els països en conflicte són els murals
a les parets, els serveixen de premsa, suposo, diuen que les parets
parlen quan el poble no pot parlar, oi? També hem pogut veure assentaments israelians i la construcció de nous assentaments, tots protegits per torres de vigilància i aquelles tanques de filferro. El centre de Betlem és molt tranquil i majoritàriment són cristians, hi ha bastants comerços de turisme religiós i alguns grups de peregrinatge cristià, però no gaires. La Basílica de la Nativitat m’ha agradat més que el Sant Sepulcre, no és tan fosca. Durant la segona intifada, a l’església s’hi van refugiar uns resistents palestins, a fora estaven totalment rodejats per l’exèrcit d’Israel que té prohibit d’entrar als llocs sagrats (sobretot els cristians! seria un escàndol internacional massa gran que els costaria d’assumir políticament), finalment, però, en van matar a 2 que havien sortit a fer un pipí.
De camí ens hem trobat un avi palestí que ens ha començat a explicar que li estan prenent les seves terres per construir les carreteres pels colons de l’assentament del davant, ens ho explicava força enfadat. Ha estat un moment per recordar, per això poso la foto. Aquest paisatge és realment tal i com me l’imaginava, és el mateix paisatge que construïm en els nostres pessebres.
Però el que més m’ha sorprès del dia d’avui han estat els "blocks" que posa Israel enmig de la carretera per impedir la circulació entre pobles del voltant de Betlem i la ciutat. Posen blocs de formigó i molta terra enmig de la carretera per dificultar el comerç i l’intercanvi amb Betlem, i aquesta no és una pràctica aïllada per aquesta ciutat, es dóna a moltes altres carreteres. La meva pregunta és: per què? Com Israel justifica aquestes pràctiques? I la resposta a aquest per què és un altre interrogant, em sembla que costarà respondre’m, però em costa d’entendre que això pugui estar passant.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!