Vilabep de viatge

Marcel (Guatemala). Vam arribar per aire a Belize i, despres de viatjar/hi per mar, marxem per terra. Un bus guatemaltec ens transporta fins a Guatemala, el nou desti del nostre viatge, un estat que, curiosament, reclama drets historics sobre el territori que ara abandonem. En el bus xerro amb la Rosa, una belizenya que encarna tota la tendresa que haviem trobat a faltar en aquest pais. Hem estat pocs dies a Belize i seria injust emetre un judici sobre el caracter dels seus habitatants pero, a simple vista, no son ni molt menys tan afectuosos com els salvadorenys o els nicaraguencs que ens hem trobat pel cami. D’uns 70 anys i de pell menys morena que la majoria dels seus compatriotes, la Rosa em comenta algunes detalls del seu pais i de la seva gent. Em diu, orgullosa, que ja formen part de l’ONU pero que, tot i ser ja independents del Regne Unit, segueixen sota la sobirania de la reina anglesa. El meu esperit republica intenta treure una declaracio contraria a la monarquia pero no ho aconsegueixo. A ella ja li esta be aixo de tenir reina. M’acomiado de la Rosa just abans de travessar la frontera de Belize amb Guatemala. Aquesta es una de les activitats que mes hem repetit durant aquest viatge> creuar fronteres. Viatjant per Centre America hem pogut entendre i recuperar el sentit primer amb el qual es van crear aquests passos entre paisos. Controlar els moviments de la poblacio pero, sobretot, recaptar impostots. I es que no us podeu ni arribar a imaginar la plata que ens estem deixant a cada duana!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!