EUROTOPIA

Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.

2 de febrer de 2014
0 comentaris

L’ARTEFACTE

Ara que molts valencians han despertat del somni de la seua grandesa, em sembla oportú reproduir el que va dir ADOLF BELTRAN de El Palau de les Arts, a la seua inauguració, al seu llibre ‘València la lletja’, no fa gaire més de set anys…

L’ARTEFACTE

El Palau de les Arts és la peça principal de la Ciutat de les Arts i les Ciències. Acabat d’inaugurar quan escrivien aquestes ratlles, es el més gran d’aquest gènere a Espanya i un dels més grans d’Europa, amb 40.000 metres quadrats disponibles per a sales de concert , escenaris i auditoris. La descomunal opera House, obra de Santiago Calatrava, es convertirà, sense mena de dubte, en una icona imprescindible de la ciutat. Però com a edifici colossal, alçat gràcies a una caríssima generositat de les arques públiques, no deixa de ser un artefacte difícil de llegir en termes arquitectònics. L’aparença exterior en diu ven poc de la funcionalitat. Dit d’una altra manera, l’adequació entre forma i funció es d’allò més capriciosa. Aquesta arbitrarietat en la composició, a més a més, no es tradueix, tampoc, en un objecte de qualitats escultòriques especialment atractives, Som conscients que algunes artefactes urbans, com la torre Eiffel, van aixecar el rebuig inicial d’alguns contemporanis i es van consolidar després. No obstant això, la sinceritat estructural de la mítica torre parisenca, que proclamava les agosarades possibilitats de l’enginyeria del ferro, responia a una depuració de conceptes absent en aquesta obra aparatosa. Fóra una covardia imperdonable deixar de consignar-ho ací.

Adolf Beltran, La València lletja, Ed àmbit, p 192, 2005.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!