EUROTOPIA
Pensar localment per actuar globalment i pensar globalment per actuar localment.
Fa menys d’un any THOMAS PIKETTY va publicar ‘Le Capital au XXIe siècle’ un llibre sobre les desigualtats de la riquesa, destacant com hem tornat als nivells de desigualtat de finals del segle XIX i principis del segle XX.
Des de la seua publicació el llibre ha tingut un gran èxit a França, però la seua traducció a l’anglès, va suposar que es convertís en un best-seller.
[slideshare id=34294078&doc=piketty2013capital21c-140505101328-phpapp02]
La seua tesi: el capital captura cada vegada la major part dels ingressos a costa dels treballadors i si no es fa res, aquesta distribució desigual de la riquesa seguirà creixent a costa del creixement, condemnant al conformisme. MARX revisat, segur. Però les xifres parlen per si mateixes: el 2012, l’1% dels nord-americans més rics concentraven el 22,5% del ingrés nacional. Com no s’havia vist mai.
PAUL KRUGMAN recull en un article el pànic que va provocar aquest èxit entre els conservadors i la seva incapacitat per elaborar un contraatac a les tesis de l’economista.
D’altra banda el brillant llibre de Piketty estudia detalladament la desigualtat interna dels països especialment rics. Gran part de l’enrenou cultural al voltant del seu llibre s’origina en persones que es veuen a si mateixes com de classe mitjana en els seus països, però que vistes en el context global són classe mitjana alta, i fins i tot riques.
Però si aquest increment de la desigualtat és tan evident per a alguns, el que més ha alertat és la solució que proposa per combatre-la: caldrà establir impostos confiscadors (de fins al 80% de la seva riquesa) als més rics. Així ho recull JOAQUÍN ESTEFANÍA en un article Piketty y los ruidos. En el mateix, davant el temor dels conservadors que les tesis del francès remodelin el paisatge polític, parla de les crítiques mediàtiques que han organitzat contra elles.
L’últim informe, publicat aquest dijous per l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), és demolidor per a Espanya, de la trentena de països industrialitzats que aglutina l’OCDE, Espanya és el que més s’han incrementat les desigualtats.
Però aquest país és esperpèntic, després d’una contestació electoral radical i contundent contra el govern, es respon amb un absurd canvi del Rei i una reforma fiscal no menys absurda, en un intent d’aforament global del passat davant del que pugui venir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!