La manipulació del concepte jurídic de genocidi per tal d’emprar-lo com a arma propagandista al servei de la deslegitimació d’Israel ha esdevingut viral del proppassat 7 d’octubre ençà. Michaël Prazan i Gaston Crémieux signen un article clarificador avui a Tribune Juive: “Guerre à Gaza – “Génocide”, l’accusation rituelle“. De la Berlinale à Lula en passant
Aviat farà disset anys que vaig obrir aqueix bloc d’opinió política. A l’hora de triar un nom que identifiqués el meu pensament vaig optar “per l’esquerra de la llibertat”, establint des de bon començament la confrontació amb el progressisme d’arrels totalitàries que ha hegemonitzat al nostre país l’espai cultural, comunicatiu i acadèmic des de fa
Ahir, el politòleg israelià Azar Gat va publicar aqueix report a l’INSS d’Israel que val la pena llegir atentament: “The Aims of the War in Gaza and the Strategy for Achieving Them”. This article proposes that the declared aims of the war in the Gaza Strip and the strategy chosen to promote them are fundamentally
D’ençà l’atac genocida perpetrat pel gihadisme palestí el proppassat 7 d’octubre contra el poble jueu han proliferat “les musiques empreintes de rage et de résilience” que ahir mostrava The Times of Israel. Els sentiments d’un poble que lluita coratjosament per la seva supervivència no és de bon grat pels organitzadors del festival d’Eurovisió d’enguany consideren
Avui, l’analista de l’INSS d’Israel Raz Zimmt subscriu un report panoràmic: “From Ideological Animosity to Strategic Rivalry: The Evolution of Iran’s Perception of Israel”, que abasta tots els fronts de colisió entre Israel Iran. Però hi ha un fenomen social que no hi és tractat expressament però que pot ser un factor rellevant en l’evolució
Ahir, el politòleg francès Pierre-André Taguieff va publicar aqueixa reflexió a la revista Telos: En juillet 1945, Raymond Aron concluait son texte portant sur « l’avenir de la France » par cette note d’espoir : « Rendre à l’Europe, sans sacrifier son héritage de riche et féconde diversité, le sens de son unité[1]. » Et de poser cette question rhétorique :
Thierry de Montbrial est fondateur et président de l’Institut français des relations internationales et de la World Policy Conference, va publicar aqueix article panoràmic fa quatre dies a Le Figaro. No en comparteixo el plantejament exculpatori envers el règim de Putin i la responsabilització dels EUA a l’arrel del conflicte en curs, però reflecteix el
Mentre la realitat de la guerra d’Israel per la seva supervivència front a l’atac de l’eix iranià s’allarga indefinidament, la ficció de la solució de dos estats és cada cop més una il·lusió alimentada pels EUA i els governs occidentals. Aqueixa era possible al 1947, però el món àrab la va rebutjar optant per la
Per l’eminent historiador francès la recent resolució del Tribunal international de Justícia sobre l’acusació de genocidi contre Israel és un exemple més de l’ús militant de la història i el dret per atiar el victimisme palestí per encobrir el genocidi dels jueus. En aqueix article publicat el proppassat 26 de gener a Le Point fa