Ahir, el politòleg israelià Azar Gat va publicar aqueix report a l’INSS d’Israel que val la pena llegir atentament: “The Aims of the War in Gaza and the Strategy for Achieving Them”. This article proposes that the declared aims of the war in the Gaza Strip and the strategy chosen to promote them are fundamentally essential, appropriate for the situation, and achievable, even if they do not lead to a “solution” in the foreseeable future. It reviews the alternatives proposed with respect to the aims and conduct of the war and argues that they lack internal coherence and do not meet the test of reality.
Post Scriptum, 3 de març del 2024.
Freddy Eytan va publicar el proppassat 25 de febrer a The Times of Israel aqueixa valoració sobre: “La poursuite des combats. Les risques et les atouts”.
Post Scriptum, 23 de març del 2024.
Ahir Jerusalem Post publicava una informació impossible de trobar als mitjans nostrats amarats de palestinisme: “Iran and Hezbollah shaken by Israel’s new warfare tactics, Saudi expert says. The military commentator of the Saudi Al-Hadath channel, Asad Awad commented on the campaign in Israel’s north and analyzed the IDF’s tactics in the region”.
Però les pressions multidimensisonals sobre Israel per tal que no culmini la destrucció de les capacitats operatives dels gihadistes palestins ocupant Rafah es fan cada cop més intenses, quan és evident que l’estat jueu no es pot permetre que Hamàs sobrevisqui com a força armada. Fins i tot els EUA miren de condicionar Netanyahu presentant-lo com un obstacle per a la pau i un perill pel seu propi país. Una maniobra que Avigdor Haselkorn desacredita en aqueix article publicat el proppassat 18 al diari Yedioth Ahronoth, “U.S. Intelligence: Politicized or Just Incompetent. Intelligence has been recruited to paint Netanyahu not only as the prime obstacle to implementing a practicable and sound political solution but one whose continued stay in power endangers Israel’s future”.
Les sancions contra els pobladors jueus de Judea i Samària acusats d’extremistes són el prolegòmen de les actuacions internacionals per obligar a Israel a cedir el West Bank al no-nat Estat de Palestina la implantació del qual hom vol forçar com a solució al conflicte en curs. Ignorant que el 70% de la població plestins dóna suport a l’atac del 7 d’Octubre i no vol un acord en base a dos estats.
Tot plegat respon a la mentalitat hegemònica al món occidental d’ençà l’era Obama consistent en evitar les confrontacions bèl·liques i, en cas d’haver-les d’afrontar, que no hi hagi ni guanyadors ni perdedors (una doctrina que s’aplica també al cas d’Ucraïna). Però els israelians volen la victòria, com va escriure ja fa anys Daniel Pipes. Com va escriure el proppassat 17 al Yedioth Ahronoth Joel Fishman: “If the US wants to bring an end to the humanitarian crisis in Gaza, it should facilitate the surrender of Hamas, rather than making a simple matter complicated, this solution will not please all parties, but it can be defended on moral grounds. There is no substitute for an Israeli victory“.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!