Tota la vida l’hem tinguda clavada al telèfon… abans morint-se de fàstic i avorriment perquè no teníem ni idea de quina era la seua funció… així ens la bufava la seua presència… i ara resulta que sense la # no podem viure i és la nostra preferida en les xarxes socials…
A trenc d’alba, els habitants d’Edeta aguaiten angoixats cap al mar de llevant. El sol torna a eixir, però com sempre, ha aparegut desganat, més tard i més cap al sud. I també es pondrà més prompte. A aquest pas, arribarà un dia que ja no eixirà, i s’acabaran les plantes, i els animals, serà la nit eterna, serà la fi de la vida…
Sortosament, arriba un dia en què el sol atura en sec el seu camí cap a la nit i canvia el seu trajecte cap al nord. Ara, cada dia ix més prompte i es pon més tard i el dia dura més, i torna l’escalfor de la nova vida a les plantes i als animals que són el seu manteniment. La Vall Bona tornarà a reverdir, per l’Assagador tornaran a passar els ramats, les fonts brollaran de nou i allà baix, des de les torres d’Arse, tornaran a pujar columnes de fum anunciadores de l’arribada de nous mercats…
A Edeta celebren amb cants, crits, música i balls la tornada del nou sol, i l’animen a créixer i a lluitar contra les tenebres. I cada dia el sol allarga el seu camí, i els càntics i les festes edetanes ajuden el sol a fer el seu camí més llarg.
Però alguns, els més savis, comencen a preguntar-se per què? qui fa que això passe? com és que tots els anys passen aquella angoixa? I pregunten als ramaders de terra en dins i als mariners de mar enllà si a les seues terres passa el mateix… i els forasters els responen amb històries molt diverses, són un déus contrariats, són uns herois, són uns éssers mítics que condueixen el sol, que el revifen, que l’apaguen… En cada país expliquen aquest fet a la seua manera, els grecs diuen no sé què de Deméter i la seua filla Perséfone, els romans parlen de les Saturnalia i les Parentalia, els africans, de Tànit, i els celtes… Dels celtes us ho contarà, de primera mà, l’edetana Carme Cardona, ella ha tingut contacte amb uns mercaders de més enllà de l’Oceà, del país del fred i de les boires, d’una illa verda i misteriosa habitada per celtes… li donem la paraula a Carme Cardona…
Més exemples de l'atracament, dia sí i dia també, descarat dels supermercats. Sobretot el del Roig descolorit, el de "creant riquesa" a la seua butxaca…
Crema de mans, pel novembre de l'any passat era de 125 ml a 0,85 €… ara 75 ml i 1,35 €!!!
… contant les històries del passat i el present… somniant les del futur… milers de llibres ben ordenats i classificats permeten als lectors ampliar i augmentar els seus coneixements… la màgia literària i palpable de les biblioteques…
Un llençol per planxar i plegar… pinzellades a l’atzar al llenç jugant amb tonalitats blau-verdoses… la visió dels meu ulls en rebre damunt la cara la llum d’un flash…
O, senzillament, aigües de la mar al voltant de les Bahames vistes des de l’Estació Espacial Internacional!!!
Nosaltres sols optem pel que diu el mòbil: mil aplicacions d’oratge i cadascuna té una temperatura distinta. Si és estiu, ens agrada elegir la més alta… ara bé, a l’hivern la baixa… i fem cas obstinadament, i sense dubtar, abans d’obrir la finestra i esbrinar!
Però, en altres indrets del planeta són més efectius i pràctics!
Poden semblar estàtues Moais de Rapa Nui, allà a l’illa de la Polinèsia… però en realitat és una Convenció de Cabuts del Camp de Túria per la Calderona… ací la delegació de Llíria…
