Creada el 1962, la Setmana de la Crítica, secció paral·lela del Festival de Canes, té per objecte mostrar primeres i segones pel·lícules de nous autors. Al llarg de la seva trajectòria ha descobert talents com Jacques Audiard, Alejandro González Iñarritu, Ken Loach, François Ozon, Wong Kar Wai,César Augusto Acevedo, Julia Ducournau, David R. Mitchell, Santiago
Ahir es va donar a conèixer el gruix de la programació de la prestigiosa Quinzena dels Realitzadors de Canes 2022. Com sempre sol passar, la conformen un bon nombre de films de cineastes pràcticament desconeguts i que el certamen s’honora a donar a conèixer, conjuntament amb alguns noms ja consagrats o de renom suficient com
Avui s’ha fet públic el cartell de la 75a edició del Festival de Canes. Enguany prenen com a motiu aquesta imatge de The Truman Show, tot remarcant-ne els organitzadors que es tracta d’ “unes escales que duen a la revelació. Una celebració poètica de l’intangible i de la llibertat (..) Evocació moderna del mite de
Acabo aquesta aproximació a la part important de la filmografia de Ruben Östlund, parlant d’Involuntary (De ofrivilliga), presentada a Un Certain Regard de Canes l’any 2008, un títol encara primari, però en què ja hi trobem els neguits temàtics i els elements estilístics del cineasta suec, autor de les posteriors Força major (2014) i The
Després d’haver (re)vist The Square, segueixo com els crancs anant enrere en la filmografia de Ruben Östlund, recuperant Força major, en què ja són presents alguns dels interessos temàtics del cineasta suec i podem constatar-ne determinats elements estilístics, que havia també apuntat a l’anterior Involuntary (De ofrivilliga), de la qual parlaré en un altre apunt.
El suec Ruben Östlund presentarà a Canes 2022 la seva nova pel·lícula Triangle of Sadness i aquest és un bon pretext per a repassar la seva filmografia anterior (disponible a Filmin) i en particular la guanyadora de la Palma d’Or el 2017, The Square (disponible en VOSC, a Filmin). The Square. Director i guionista: Ruben
Les pel·lícules de la selecció oficial dels festivals de Canes i Venècia de l’any passat m’estan donant alguns dels millors moments com a espectador. Avui s’ha fet pública la programació de Canes 2022, bona part del cinema que vindrà els propers mesos. Ja fa nou anys que no vaig a Canes, però he procurat seguir-lo
L’actriu Maggie Gyllenhaal debuta com a directora i guionista de llargmetratges amb aquesta adaptació de la novel·la d’Elena Ferrante i ha declarat: “En llegir la novel·la, em va venir una cosa molt estranya i dolorosa, però també innegablement certa. Una part secreta de la meva experiència com a mare, com a amant, com a dona
L’any 2006 vaig publicar en aquest blog dos apunts sobre Three Times, de Hou Hsiao-hsien (Three Times i Three Times: el comentari). Ara, quan Filmin és a punt de retirar la pel·lícula de la plataforma (disponible fins al 17 d’abril de 2022), he volgut tornar-la a mirar (per tercera o quarta vegada) i, amb el
Drive my car. Títol original: Doraibu mai kâ. Director: Ryûsuke Hamaguchi. Guió: Ryûsuke Hamaguchi i Takamasa Oe, a partir dels contes Drive my car i Xahrazad, de Haruki Murakami, inclosos al llibre Homes sense dones (Ed. Empúries) i amb referències a Oncle Vània, d’Anton Txékhov. Repartiment: Hidetoshi Nishijima (Yûsuke Kafuku), Tôko Miura (Misaki Watari), Masaki
Sis dies corrents. Directora: Neus Ballús. Guió: Neus Ballús i Margarita Melgar. Repartiment: Mohamed Mellali (Moha), Valero Escolar (Valero), Pep Sarrà (Pep), Paqui Becerra (Paqui, cap de l’empresa de lampisteria), Pere Codorniu (avi, client), Aina Rue Puigoriol (una de les filles petites del client), Gemma Rue Puigoriol (l’altra filla petita del client), Oriol Cervera (
Flee. Director: Jonas Poher Rasmussen. Guió: Jonas Poher Rasmussen i Amin Nawabi. Documental d’animació. Vista el dia 04.04.2022, en VOSC, per Movistar. Premi de Millor Pel·lícula al Festival d’ Annecy, Premi Millor Documental al Festival de Sundance, Nominada a l’Òscar al Millor Documental, al Millor Film d’Animació i a la Millor Pel·lícula Internacional. Sinopsi, amb
Tres pisos. Títol original: Tre Piani. Director. Nanni Moretti. Guió: Nanni Moretti, Federica Pontremoli i Valia Santella, basat en la novel·la homònima d’ Eshkol Nevo. Repartiment: Margherita Buy (Dora Simoncini), Nanni Moretti (Vittorio Bardi), Alessandro Sperduti (Andrea Bardi, el fill de Dora i Vittorio), Riccardo Scamarcio (Lucio Polara), Elena Lietti (Sara Polara), Gea dall’Orto (Francesca