Club 7 Cinema

Sis dies corrents. Directora: Neus Ballús. Guió: Neus Ballús i Margarita Melgar. Repartiment: Mohamed Mellali (Moha), Valero Escolar (Valero), Pep Sarrà (Pep), Paqui Becerra (Paqui, cap de l’empresa de lampisteria), Pere Codorniu (avi, client), Aina Rue Puigoriol (una de les filles petites del client), Gemma Rue Puigoriol (l’altra filla petita del client), Oriol Cervera ( el germà adolescent, el de la cama enguixada, fill del client), Judith Vizacarra Puig (fotògrafa, clienta), Alfredo Aloisio (psicoanalista, client), Maurício Barriga (paleta del nyap), Juan ramón Sánchez (un altre paleta del nyap), Christian Ramírez (un altre paleta del nyap), Youssef Ouhadi (cosí d’en Moha), Hamid Minoucha (l’altre cosí d’en Moha), Yuan Jing (company de classe de català d’en Moha), Núria Revuelta (cambrera del bar), ? (dona d’en Valero). Vista el dia 07.04.2022, en VO, per FilminCat -Nota: els subtítols en català hi calen per als trossos parlats en amazic i en anglès-.

Premis: Gaudí 2022 (MIllor film, Millor Direcció, Millor Actor -Mohamed-, Millor Actor Secundari -Valero-, Millor Muntatge), Locarno 2021 (Millor Actor -Mohamed i Valero-, Marca Europa Cinemas, Especial Menció del Premi de Jurat Juvenil), Valladolid 2021 (Espiga de Plata, Premi del Públic).

Sinopsi:  En Moha, marroquí que parla amazic, castellà i aprèn català, en Valero, que parla castellà, i en Pep, que parla català, són treballadors d’una petita empresa de lampisteria de la perifèria de Barcelona. Durant una setmana, en Moha, el més jove, haurà de demostrar que està preparat per a substituir en Pep, que es jubila; però en Valero considera que en Moha “no dona el perfil” i dubta que els clients acceptin un treballador marroquí a les seves cases.

El principal mèrit de Sis dies corrents és la seva extraordinària coherència. Vol ser i és una docuficció, que segueix els personatges en la seva quotidianitat, mostrant els ambients en què treballen, la gent amb què es troben, la seva vida privada; amb una gran economia de plans cinematogràfics, sense res que hi sobri, sense perdre’s en cap dels aspectes, tot ben ajustat, amb un ús magnífic de l’el·lipsi. I un gran aprofitament dels actors.

Està bé que els actors siguin realment lampistes i no professionals de l’actuació, però Neus Ballús aconsegueix que ens interessin sobretot els personatges, amb els quals revela moments de vida, dels quals el cinema esdevé testimoni i  nosaltres els espectadors ho compartim. Aquí no se centra l’atenció en les operacions professionals dels lampistes: les fan, però la càmera focalitza sobretot els protagonistes. I aquí és on prenen importància els clients a què serveixen: l’avi que es cuida, la canalla que corre pel pis, la fotògrafa, el psicoanalista… una panoràmica humana i topològica que ens dona una ràfega documental de la nostra societat -diferents tipus de persones, diferents tipus d’habitatges…-, però que, sobretot, esdevenen peons que interactuen amb els personatges principals, acabant de definir-los com són, les seves circumstàncies i com es relacionen. Sense oblidar el rol que juguen la dona d’en Valero, els cosins fotetes d’en Moha o els paletes del nyap a què s’enfronta en Pep.

Que en Moha segueixi amb interès les classes de català, com una manera de progressar a la nostra societat i en la seva feina, en què ha d’atendre clients catalanoparlants, en contrast amb el semenfotisme dels seus cosins, o que en Valero estigui preocupat per la seva panxa davant del repte de cabre en el trajo que s’hauria de posar en el casament que té ben aviat, són situacions que ens acaben de perfilar els personatges i ens els dimensionen més enllà de l’àmbit estricte de la feina.

Evidentment, hi ha la verbalització del racisme, mal sigui matisat, les dificultats d’integració, el difícil relleu generacional, els canvis amb el temps, etc.

Riure. Hi ha algunes situacions que et fan riure, especialment a partir de la gràcia dels comentaris irrefrenables d’en Valero i de la conya que es porten els cosins d’en Moha.

És esplèndid el tractament lingüístic al film.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!