Club 7 Cinema

Flee. Director: Jonas Poher Rasmussen. Guió: Jonas Poher Rasmussen i Amin Nawabi. Documental d’animació. Vista el dia 04.04.2022, en VOSC, per Movistar. Premi de Millor Pel·lícula al Festival d’ Annecy, Premi Millor Documental al Festival de Sundance, Nominada a l’Òscar al Millor Documental, al Millor Film d’Animació i a la Millor Pel·lícula Internacional.

Sinopsi, amb espòilers: La història real d’un home, que es fa dir Amin -tot amagant el seu veritable nom-, a punt de casar-se amb el seu xicot i que revela per primera vegada el seu passat ocult -la vida de petit a l’Afganistan, la fugida de pressa i corrents amb l’arribada dels talibans, l’estada d’amagat a Moscou, els intents de fer cap a Suècia a cal seu germà gran i l’explotació de les màfies del tràfic de persones de què són víctimes, la seva particular aventura que el fa arribar a Dinamarca, la seva homosexualitat prohibida al país d’origen i no revelada fins tard a la família…-.

Podria haver estat una pel·lícula de ficció, però ha pres la forma d’un documental, per a seguir amb més veracitat l’epopeia del protagonista i la seva família. Podria haver estat reconstruït tot en clau de ficció amb imatges reals, però s’ha optat pel film d’animació per a poder ajustar-se a les persones autèntiques que ho van viure. Això sí, canviant els noms, per a amagar-ne l’autèntica identitat, ja que el present i el futur de qui es fa dir Amin es basa en un passat declarat en fals a les autoritats, per a obtenir l’estatus d’asilat a Dinamarca. I és en gran mesura la força de la pel·lícula, el relat d’una existència d’amagat, de la por a revelar la veritat fins als més íntims, en què la repressió de l’homosexualitat hi té a veure en part. Tot i que allò que atrau més del que ens explica és la història de fugida, supervivència, explotació, desemparament d’aquests refugiats. Amb un final que, des d’un bon començament, sabem reeixit -parcialment, si més no- i per tant que fa de més ben aguantar-ne el recorregut, a diferència de molts casos de persones que es queden pel camí o acaben malament. Fins i tot se’ns estalvien aspectes que t’arribes a preguntar: de què vivien a l’Afganistan, després de la desaparició del pare? Si eren perseguits pel règim comunista, què els va dur a fugir davant l’arribada dels talibans? Com s’aguanten, econòmicament, tant de temps a Moscou, a part del suport del germà que viu a Suècia? Com aconsegueixen el pis on s’estan a Moscou? Com contacten amb els traficants de persones si a penes poden sortir del pis? Etcètera.

Combina bé els diferents tipus d’animació i les imatges reals que inserta per a documentar-nos dels moments històrics a l’Afganistan i Moscou, així com dels desastres del tràfic de persones.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!