Mails per a Hipàtia

Un altre Sant Jordi amb llibre al carrer, en aquest cas “Fronteres”. Un altre any, doncs, amb el ritual d’anar a les paradetes a signar, de trobar-me amb els lectors, de passar vint-i-quatre hores immers en el món dels llibres. De fet més encara perquè ara hi ha la moda que també se’n signen la vesprada abans i ja he començat el 22, amb dues signatures en llibreries.

Enguany, però, tot ha quedat desballestat per la meteorologia. De primer plovia i feia sol, una cosa suportable. Però de sobte, cap al migdia, ha aparegut una cosa que semblava un huracà i que ha fet malbé algunes, sembla que moltes, de les paradetes. Jo en aquell moment estava signant a la paradeta que la Llibreria Altair tenia al Passeig de Gràcia i he vist amb estupor com s’envolava la parada, grossa, d’Abacus, que estava just al costat. El desastre ha estat important, tant que han acabat per tancar la parada al migdia, perdent per tant moltes oportunitats de venda.  Jo he aguantat bé, tot i que la revolada m’ha trencat els paraigües, doblegant el mànec amb la força del vent.

A la nit, per fi després de dos anys, hem pogut recuperar el sopar d’amics tradicional a ca’l Jordi Balló. Ha estat un relax fantàstic tot i les històries dels dos anys de pandèmia o les amenaces de la crisi bèl·lica a Rússia. Hem hagut d’esperar molt temps per aquest Sant Jordi que pensàvem que ja seria normal i encara que no ho ha estat ben bé, al final ha valgut la pena.

Ahir vam fer al CCCB una presentació molt especial de “Fronteres”, amb la participació de Miquel Gil, Lluís Foix i Estel Solé.

Ací trobareu la crònica de Joan Safont sobre l’acte.

Finalment després d’un treball molt intens que ha durat anys avui hem fet pública la nova maqueta de VilaWeb, treballada amb els amics de Mortensen i Bekodo. La pandèmia va retardar molt els treballs, que hauríem hagut de fer públics ja fa molt temps, però el cas és que finalment la tenim ací i crec que és un canvi molt important.

Bàsicament representa una aspiració a anar molt més enllà com a diari, amb més continguts i la voluntat d’assentar-nos fermament en el terreny de fer un diari complet, suficient per ell sol i fer així el millor diari del món en català. En Ganyet, quan vam començar a parlar ens va explicar que quan entres a un diari d’un país on no tens referències, posem per cas Dinamarca, només de veure la maqueta ja saps si aquell és un diari rigorós o sensacionalista. Crec que ara qualsevol estranger que entre a VilaWeb ens catalogarà on ja fa molt tems que som.

I sobretot espere i vull que els lectors i els subscriptors se senten satisfets amb aquest nou esforç que hem fet per servir-los millor.