Josep Maria Batista i Roca (1895-1978) va publicar l’any 1968 a la revista “Vida Nova” de Montpeller un article titulat “La desintegració d’Espanya i les idees de Toynbee”. Posteriorment, l’any 1983 va ser reeditat per l’editorial barcelonina El Llamp. Arnold Toynbee (1889-1975) fou un historiador anglès conegut per la seva teoria cíclica del desenvolupament de
Els atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils van tenir una sèrie d’efectes secundaris que cal ponderar atentament des del punt de vista de la salut de la causa independentista a Catalunya: Una primera reacció al si de la comunitat jueva catalana va venir del rabí de la Comunitat Israelita de Barcelona, Meir Bar-Hen, un home
Els atemptats jihadistes de la setmana passada han aixecat una onada aparentment sobtada d’islamofília entre la societat catalana promoguda pels col·lectius del progressisme transversal (des d’ERC a la CUP, passant pels Comuns) que han fet des de fa temps de la lluita preventiva contra la islamofòbia un dels eixos del seu missatge polític (l’altre, la
La filòsofa corsa Renée Fregosi és autora d’un parell d’articles remarcables sobre l’islamisme i el col·laboracionisme francès contemporani que són aptes per a la reflexió des de Catalunya estant, especialment quan la resposta als atemptats jihadistes a Catalunya ha estat la de defugir les arrels del totalitarisme islamista i cedir a una islamofília induïda com
La valoració global de la jornada d’ahir és en Vicent Partal qui millor la resumeix en l’editorial “No tenim por de res”, una reflexió que apel·la a l’autoestima col·lectiva dels catalans en un moment històric crucial que prefigura quin model de societat pot ser el que sorgeixi amb l’assoliment de la independència. Una qüestió cabdal,
Arran de l’atemptat gihadista de Barcelona, la CUP local va emetre el següent comunicat amb aqueix titular “Cal seguir fermes front al feixisme, cap concessió al terror“: “Davant de la situació de terror viscuda avui als nostres carrers, des de la CUP Capgirem Barcelona manifestem el nostre suport i solidaritat amb les vianants que han
El meu amic Ramon Sargatal i Pellicer, esmentat sovint en aqueix bloc, ripollenc de naixement, ha publicat avui al Punt/Avui l’article titulat “Del progrés a la guerra” al qual vull afegir-hi algunes consideracions: “Cap a l’any 970 Ripoll va irradiar progrés a Europa. Va ser a través d’un vailet occità, superdotat, que es deia Gerbert
El 23 de setembre del 2008 el Parlament Europeu va acordar proclamar el 23 d’agost com a Dia Europeu Commemoratiu de les Víctimes de l’Estalinisme i del Nazisme amb el següent redactat: “El Parlamento Europeo: – Vista la Convención de las Naciones Unidas sobre la imprescriptibilidad de los crímenes de guerra y de los crímenes
D’entre totes les mostres de solidaritat que el poble català està rebent d’arreu del món arran dels atemptats gihadistes de Barcelona i Cambrils, una de les que em sembla més significatives és la del col·lectiu amazic que publica des de França el digital Tamazgha ja que la població rifenya (a la qual pertanyien els gihadistes
Ángel Belzunegui Eraso, és professor de sociologia a la Universitat Rovira i Virgili. Avui ha publicat al Diari de Tarragona aqueix article on és pregunta com és possible que ningú advertís la captació dels joves de Ripoll per part dels gihadistes ? El seu contingut exigent envers responsables comunitaris, electes locals i governants contrasta amb
Kamel Daoud és un periodista, escriptor i lliurepensador algerià les opinions del qual esmento sovint en aqueix bloc perquè haurien de ser un referent pels intel·lectuals catalans a l’hora d’afrontar el combat ideològic contra el gihadisme. Avui el digital Amazigh24, “le magazin des Hommes Libres”, reprodueix aqueix seu article solidaritzant-se amb les víctimes dels atacs
És aviat per poder opinar amb coneixement complet sobre els atacs gihadistes de Barcelona i Cambrils ja que les operacions policials són encara en curs, però dos dies després dels fets políticament es poden fer algunes primeres valoracions: el Govern de la Generalitat i els Mossos d’Esquadra han assumit el pes de la responsabilitat a
Les agressions nazis a Charlottesville han tingut una gran repercussió mediàtica i política no sollament als EUA, sinó arreu, especialment a Israel ja que la comunitat jueva és l’objectiu prioritari (per davant de la comunitat afroamericana) dels col·lectius racistes que s’hi van manifestar, com ho prova aqueix article del periodista jueu Ron Kampeas publicat abans
Kold Fryman és un blocaire franco-israelià, jubilat i erudit, que publica aportacions de caràcter històric sobre el domini britànic de Palestina i l’Estat d’Israel. Ahir va oferir una visió introductòria sobre tres moviments entrellaçats presents al domini otomà i posteriorment anglès durant la primera meitat del segle XX: Peut-on aborder la participation arabo-musulmane au mouvement
Pinhas Inbari és un historiador israelià que col·labora amb el Centre des Affaires Publiques et de l’État (CAPE) especialitzat en l’estudi del poblament de l’actual Estat d’Israel abans de la seva constitució l’any 1948, tant pel que fa als àrabs com als jueus. Va publicar aqueix apunt el proppassat 8 d’aqueix mes tot resumint l’estat