El president de la República francesa vol crear una fundació de l’Islam de França per integrar la població musulmana que bascula entre els preceptes de la sunna i els de la legalitat republicana i ha pensat en el veterà polític Jean-Pierre Chevènement per assumir-ne la direcció. Una tasca a fer a l’intern de la dislocada
El proppassat 22 d’agost vaig participar al seminari “Europa i l’Islam” dins de la programació de la Universitat Catalana d’Estiu. Aqueix és el resum, revisat, de la meva intervenció a la primera de les dues xerrades que hi vaig fer. INTRODUCCIÓ Les reflexions esparses que exposo tot seguit constitueixen només una aproximació a les
Seguir atentament la política francesa és una manera d’intentar prevenir que els conflictes que afloren a l’hexàgon no emergeixin brutalment a Catalunya. Un d’aqueixos fenòmens és el racisme que practiquen col·lectius que es reclamen ells mateixos víctimes del racisme i la islamofòbia. El cas del ciutadà xinès assassinat a Aubervilliers fa unes setmanes és un
El Comité Unió i Progrés (CUP), conegut com el moviment dels Joves Turcs, fou el partit nacionalista reformador otomà que es feu amb el poder l’any 1906, deposant el darrer soldà l’any 1909, i que entrà al costat dels imperis autro-alemanys en la Primera Guerra Mundial durant la qual perpetrà el genocidi de la població
Jacques Julliard és un historiador especialitzat en l’estudi del pensament d’esquerres a França. Ahir, Le Figaro, va reproduir un article breu dedicat a definir l’islamo-gauchisme: “Il y a un problème de l’islamo-gauchisme. Pourquoi et comment une poignée d’intellectuels d’extrême gauche, peu nombreux mais très influents dans les médias et dans la mouvance des droits de
L’escriptor algerià Kamel Daoud, acusat d’islamòfob arran del seu punyent article denunciant les agressions sexuals a les dones el cap d’any passat a Colònia i la misèria sexual del món musulmà, respon als seus detractors amb aqueixa valenta reafirmació; “Je ne suis islamophobe, je suis libre“, publicada a La Cause Littéraire, el propppassat 24 d’agost
La controvèrsia jurídica i política sobre el burkini a França ha tingut també una certa repercussió als Països Catalans, sovint decantant-se les opinions cap a la confusió perversa entre la defensa dels drets humans i la prevenció de l’islamofòbia, instrumentalitzada en favor dels qui promouen l’islamisme en detriment de les societats obertes occidentals. Fins i
Manuel Valls, cap del govern francès, s’ha pronunciat aqueix mateix vespre mitjançant la seva pàgina facebook un cop conegut el dictàmen del Conseil d’État suspenent la prohibició del burkini adoptada per diversos alcaldes: “Le Conseil d’Etat s’est prononcé sur l’arrêté du maire de Villeneuve-Loubet interdisant les tenues qui manifestent, de manière ostensible, une appartenance religieuse.
Avui s’ha fet públic el dictamen segons el qual: “Le juge des référés du Conseil d’Etat suspend une mesure d’interdiction des tenues regardées comme manifestant de manière ostensible une appartenance religieuse lors de la baignade et sur les plages.” Aqueix és el contingut íntegre de la resolució del màxim òrgan d’assessorament jurídic al govern de
El digital jueu francòfon Jewish Forum tradueix, precisament avui, un article publicat fa un mes per la periodista libanesa Nour Samaha d’Al-Monitor especulant sobre una eventual creació per part d’Israel d’una zona de seguretat al sud de Síria -amb la complicitat de la minoria drusa– per auto-protegir-se davant les amenaces del règim d’Al-Assad i el Califat Islàmic.
Fa anys que segueixo tant com puc, des de Catalunya estant, la lluita d’alliberament nacional del poble kurd, el més nombrós del món sense estat propi, front als règims genocides que l’oprimeixen (Turquia, Síria, Iraq, Iran i, a més, el Califat Islàmic). Avui, però, una notícia m’ha trasbalsat: el vice-president dels EUA fa costat des
Algèria és un estat proper als Països Catalans només geogràficament, ja que els lligams històrics amb l’emigració valenciana i mallorquina es van tallar abruptament arran de la independència l’any 1962. Hores d’ara és un estat fallit econòmicament que només s’apuntala sobre l’explotació dels seus enormes recursos gassístics, corcat per la corrupció i la lluita de
“L’Islam d’avui, de demà i de sempre”, Mikel de Epalza (director), Centre d’Estudis de Temes Contemporanis i Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1994. Aqueixa obra col·lectiva en la qual hi varen participar una dotzena d’especialistes en diverses disciplines universitàries, realitzada en col·laboració amb el CIDOB, va ésser al seu moment un compendi sobre l’Islam avançat als temps
Enguany en fa quaranta de pujo a Prada de Conflent per participar d’una manera o altra a les activitats i a l’ambient de la Universitat Catalana d’Estiu. Aqueix cop per fer un parell d’intervencions al seminari Europa i l’islam que organitza Joan Mir per encàrrec de la Universitat de les Illes Balears. “Les societats obertes europees
Jacques Tarnero, assagista francès nascut a Orà (actual Algèria) i un dels membres del “Mouvement 22 de mars” precursor del Maig del 1968 a França, publicà el proppassat 12 d’agost aqueix punyent article a Le Monde titulat “Le djihad est un projet de crime contre l’humanité”: « Mal nommer les choses, c’est ajouter au malheur du