El Comité Unió i Progrés (CUP), conegut com el moviment dels Joves Turcs, fou el partit nacionalista reformador otomà que es feu amb el poder l’any 1906, deposant el darrer soldà l’any 1909, i que entrà al costat dels imperis autro-alemanys en la Primera Guerra Mundial durant la qual perpetrà el genocidi de la població armènia i assíria. Foren derrocats al final del conflicte, però el seu llegat nacional-islamista fou assumit per l’integrisme d’estat que establí Mustafà Kemal Attaturk l’any 1923 i que arriba fins als nostres dies amb el sinistre règim d’Erdogan.
Malgrat aqueix nefast bagatge, la denominació de “Jóvenes Turcos” ha estat adoptada en el món hispànic per diversos col·lectius d’ideologia nacionalista i regeneracionista: al si del Partido Colorado, d’Uruguai entre els anys 1940-1950, al si del PSOE l’any 1974 durant la pugna entre els sectors “històric” a l’exili i el “renovador”, de l’interior. Fins i tot un grup de diputats joves de la UCD van autodenominar-se així l’any 1980 en un intent de revifar el declivi de seu partit. A la vida política catalana del segle XX no consta cap iniciativa anàloga.
Hores d’ara no hi ha cap col·lectiu que adopti aqueixa identificació explícita al panorama polític espanyol però sí que l’esperit acomplexat i ressentit del nacionalisme hispànic en aqueixa conjuntura de crisi d’estat ben bé podria equiparar-se als moviments precedents que efectivament han emprat aqueixa denominació. El punt en comú de tots ells és l’agressivitat contra els pobles sotmesos a la dominació estatal que tots els “Jóvenes turcos”, otomans o castellans, coincideixen a voler reblar, contra armenis i kurds o contra bascos i catalans.
El pacte de govern signat ahir entre Ciudadanos i Partido Popular és el símptoma d’un estat fallit, sense projecte de prosperitat creïble, que cerca el punt d’acord en “la solución final a la española” que extermini d’arrel de la catalanitat renaixent. Els paral·lelismes entre Turquia i Espanya venen de lluny i el mal vent que bufa de Llevant aixeca novament les veles de l‘integrisme d’estat castellà que malda per un nou “Alzamiento nacional” des del poder estant.
Post Scriptum, 20 de maig del 2019.
La creació des del poder d’una altra entitat per combatre l’independentisme català aparentant una reacció espontània de la societat civil pren aqueix cop el nom de “Foro de Profesores”, i per començar es proposen constituir un comitè de juristes per observar la causa 20907/2017 per la qual hom jutja al Tribunal Suprem els membres del Govern de la Generalitat i líders socials independentistes. Realment els escauria més autodenominar-se “Foro de Inquisidores” ja que actuen denunciant contubernis i complots contra la unitat d’Espanya assenyalant els acadèmics catalans que posen al servei de la llibertat el seu prestigi social, i a voltes internacional, com és el cas de Joan Ramon Resina explicat per ell mateix ahir a Vilaweb.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!