Alberto de Onaindía Zuloaga (Markina, 30 de novembre del 1902 – Donibane Lohitzune, 18 de juliol del 1988) fou un sacerdot i patriota basc que s’exilià a Anglaterra i posteriorment a França arran de la victòria “nacional” el 1939. Fou un actiu resistent i propagandista de la causa basca, destacant per les xerrades radiofòniques setmanals des de Ràdio
Aqueixos mesos convulsos posteriors a les eleccions plebiscitàries del 27-S m’han fet venir a la memòria un llibre d’un dels més eminents dirigents anarcosindicalistes del segle XX, Joan Peiró, titulat “Perill a la rereguarda”, escrit l’any 1936 per denunciar les malvestats de tota mena que es produïen a la Catalunya republicana i revolucionària immediatament posterior al juliol
La vigília de la jornada de debat convocada per la CUP per posar “fil a l’agulla“, (dos mesos després de les eleccions plebiscitàries del 27-S que van donar com a resultat una majoria independentista i un mandat parlamentari clar en aqueixa direcció el propassat 9 de novembre), apareix un manifest titulat “Per un gir a
El president electe d’Argentina, Mauricio Macri, ha batut el candidat peronista a les darreres eleccions presidencials i obre un nou cicle polític -que pot ser històric- pel país sudamericà que antany fou la quarta economia mundial i terra promesa de bona part de l’emigració catalana. El règim populista i antisionista dels dotze darrers anys de
Avui fa justament tres anys de les eleccions al Parlament de Catalunya del 25 de novembre del 2012, que varen donar un mandat a les forces parlamentàries escollides amb un programa independentista per tal que engeguessin un procés sobranista. Hem avançat molt des d’allavòrens fins arribar a una majoria parlamentària després del 27-S i un mandat explícit
Les informacions i les opinions sobre el gihadisme omplen tots els mitjans occidentals però allò que pot aturar l’emergència de l’islamisme global són les actituds que poden adoptar els musulmans mateixos, aquells que estiguin realment interessats a desvincular el totalitarisme teocràtic de la forma de vida islàmica compatible amb les altres civilitzacions i siguin capaços
Arran dels atacs gihadistes de fa una setmana a París han proliferat als mitjans de comunicació nostrats tota mena d’anàlisi sobre les causes del gihadisme i la manera de combatre’l. L’experiència dels israelians en aqueixa matèria els fa una font de referència imprescindible per uns europeus acostumats a fer l’estruç davant dels signes evidents d’aqueixa amenaça
El lema de precampanya emprat pel PP és “España en serio”, com si “la patria común y indivisible” que hem conegut fins ara (des de fa tres cents anys) hagués estat una broma. Sembla estrany que els assessors electorals del partit que governa l’Estat no hagin parat compte en el fet que els darrers quatre anys
L’abril d’enguany vaig presentar una comunicació titulada “Consideraciones sobre el proceso soberanista en Catalunya (2010-2015)” a un seminari organitzat per la Fundación Sabino Arana a Bilbao. Posteriorment, vaig actualitzar-ne el contingut amb afegint-hi una valoració “De las elecciones municipales del 24 de mayo a las plebiscitarias del 27 de septiembre“, i avui incorporo al text breu apunt
Els recents atacs gihadistes a París han fet tràgicament evidents les dimensions del fenomen islamista a l’àrea franco-belga que s’ha anat covant des de fa força anys per la passivitat dels successius governs que han fet que barris sencers es desenvolupin al marge dels valors republicans comuns a la resta de la ciutadania. El laxisme intel·lectual front
Hèctor López Bofill publica avui al diari El Punt l’article “Terror i nació” el contingut del qual comparteixo plenament ja que és coincident en els apuntaments d’aqueix bloc en els qual critico el pacifisme arbitrari i abstracte del progressisme català contemporani sense sentit d’estat ni capacitat per identificar els diversos totalitarismes que amenacen el nostre
Els atacs gihadistes a París del divendres passat han accelerat una crisi llargament covada al si de l’Europa occidental: l’afebliment dels valors democràtics per part de les elits culturals i polítiques (ja advertit fa anys per Myriam Revault d’Allones) ha abonat el terreny pel ressorgiment dels vells totalitarismes (comunista i feixista), els nous populismes euroescèpics,
Pels qui arreu del món, i des de les ideologies més diverses (neonazis, islamistes, anticapitalistes i progressistes banals) tenen a Israel per l’origen de tots els mals de la humanitat, i objectiu prioritari a batre, la realitat de l’autoria gihadista dels atacs de París no pot desmentir el dogma de la judeofòbia i immediatament posen
Agafant el fil d’un comentari a l’apuntament d’ahir sobre la CUP del amic Toni Delgado que es preguntava si l’emergència del gihadisme en terra europea no reforçarà els estats constituïts afeblint les possibilitats de les causes nacionals democràtics com la catalana en nom de la seguretat, miro d’articular aqueixes reflexions partint de la potencial comissió
La lectura del document elaborat per la direcció de la CUP sobre les bases per a un acord polític de futur titulat “Fil a l’agulla: teixint independència, ordint justícia social, recosint democràcies”, datat el proppassat 9 de novembre és un punt de partida imprescindible per entendre el comportament post 27-S d’aqueixa formació. En primer lloc, significativament, el