El drac del Pa de Sucre
Vegeu el pròleg a l’apunt anterior.
[Gener de 2016: El drac del Pa de Sucre ha estat publicat al número 35 del Portarró, la revista del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici]
* * * * * * * *
Des que eren petits, en Montardo i la Creu de Colomers es trobaven a la riba de l’estany de la Roca les nits de lluna plena d’estiu. Tan bon punt la lluna treia el nas per damunt del pic de Subenuix, tots dos, cadascú des de la seva talaia, sabien que era el moment de córrer cap a l’estany, saltant rius i lliscant per congestes i gespets. Els agradava banyar-s’hi, esquitxar-se, riure, capbussar-s’hi i remenar les pedres del fons buscant tresors imaginats. El més divertit, però, era fer curses fins a la pedra emergida que dóna nom a l’estany, fent-se la punyeta tot nedant per veure qui era el primer a conquerir aquell espai reduït envoltat d’aigua. Un cop allà, s’estiraven panxa amunt i comptaven estrelles fins que un veia una estrella fugaç. Llavors, tancaven els ulls ben fort i pensaven un desig amb tota la intensitat de què eren capaços, com si aquell gest n’assegurés l’acompliment. Aquell racó de món, per a ells dos, era màgic, era el seu espai secret, allà on se sentien lliures i feliços. (més…)