A Vielha, res de nou, el dia era tapat. Mentre travessàvem el magnífic bosc d’Estèra Safosta ens vam ficar dins la boira. Mica en mica, però, a mida que pujàvem, la boira s’aprimà. Just quan sortíem del bosc i passàvem pels prats i els matollars de bàlec que envolten l’Estanho ens van tocar els primers raigs de sol i, quin espectacle! (més…)
Enmig del bosc hi ha una clariana en un lloc pla. Sota la fullaraca, la terra és negra, recremada. Els arbres són joves, el bosc és jove. Som en una plaça carbonera a la fageda de l’obaga de la serra de Sant Amanç. Fa unes quantes dècades, en aquesta erola avui tranquil·la i solitària, i en tantes altres, hi havia el tràfec dels carboners, els homes que muntaven i mantenien encesa la pila, la llenya que es convertia a poc a poc en carbó. (més…)
Som en temps de grandalles. Onegen esveltes als prats de dall de l’Aran, el Pallars, la Ribagorça, la Cerdanya i, és clar, d’Andorra… (més…)
El diccionari diu: “Fajol: Planta herbàcia anual de la família de les poligonàcies (Fagopyrum esculentum), de fulles sagitades, flors hermafrodites, pentàmeres en raïms corimbiformes, i aquenis trígons, destinats a l’alimentació del bestiar”. Ens fixarem només en aquests aquenis trígons, els fruits que, per mor de la seva forma, donen nom a una coneguda muntanya de l’alt Ripollès. (més…)