Els quinze gendarmes
Des de la vall de Remunye es té una visió magnífica del circ d’Alba, amb la cobejada, per uns pocs, cresta dels quinze gendarmes. És la dent de serra que es desprèn cap a la dreta des del pic d’Alba, al centre de la imatge, amo i senyor.
A l’esquerra, traient el nas per sobre de la tuca de l’Éssera, la tuca i la tuqueta Blanca de Paderna, d’altitud força més modesta però d’aspecte imponent. El topònim ho diu tot, són dues muntanyes fetes amb roques calcàries de color clar.
Aquells qui no calvacarem mai sobre els estimballs de vertigen que sostenen els gendarmes d’Alba (força més de quinze, tot i que només aquests han assolit fama i renom) admirem empetitits aquest paisatge meravellós, que ni tan sols provarem de posseir (quin verb més lleig, tractant-se de quelcom de tan bell).
* * * * * * * *
La imatge es va prendre el passat 12 de juliol de 2007, des de la vall de Remunye.
Els diccionaris catalans no recullen l’accepció que en podríem dir alpinística del mot gendarme. Sentit que sí recullen, com és natural, els diccionaris francesos, com ara el diccionari del Centre National de Ressources Textuelles et Lexicales: “Bloc rocheux proéminant en montagne“.
[El desembre del 2015 hem comprovat que el mot gendarme és recollit pel TERMCAT, en l’àmbit de les Ciències de la Terra: “Bloc aïllat de roca, en forma de punta o monòlit i de dimensions més petites que una agulla, generalment situat en una aresta”]