Amb l'excusa d'una imatge

De vegades no se’n veuen gaires, de verds, des de la foia de les Ventalles. Sovint són verds discrets, com el verd argentat de l’olivera, el verd fosc de les carrasques, el verd pàl·lid i groguenc del pi blanc i del romaní. En aquest país el temps dels verds atrevits és curt, des de finals d’hivern fins a mitjans de primavera, i encara depèn de l’any.

Enguany, però, l’hivern va ser generós en aigua, i els verds van esclatar amb tota la força. A mitjans de març els brots dels ametllers, en primer terme a la imatge, estaven radiants, tenien una empenta extraordinària. Fins i tot Montsià tenia un color més viu. La garriga, el bruc d’hivern, la gatosa, el romaní, l’ullastre, el llentiscle, el timó, l’espígol, el margalló, el llistó, el pi blanc, la carrasca, acaparadors entre tots del color de la serra a distància, que normalment és d’un to fosc i poc o molt torrat, tenien un aire més alegre i tendre. Fugaçment tendre, això sí; o tendrament fugaç, per sort nostra.

* * * * * * * *

La imatge es va prendre el 19 de març de 2008 des del lligallo de l’Astor. Al fons, Mata-redona, la Moleta de Mata-redona, la Foradada i la Trencada.