Aqueixos dies les crítiques a l’actual director de La Vanguardia (española, por supuesto) són merescudes per molts motius. Però, com fa temps m’ha fet notar un amic meu, algú s’ha fixat -i comentat mai- alguna de les columnes diàries que hi escriu Joana Bonet ? Jo les llegeixo esporàdicament i no entenc res del que
Ahir va fer trenta-nou anys de la manifestació convocada per l’Assemblea de Catalunya a Barcelona, després de l’èxit de la del diumenge precedent 1 de febrer, per tal reivindicar els quatre punts de la plataforma antifranquista. Ahir Nació Digital recordava aqueixa convocatòria en un article titulat “Quatre decades fent el país al carrer“, que m’ha fet
Ahir al vespre vaig asistir a la presentació de Josep Torrents com a candidat per Solidaritat a l’alcaldia de Constantí a les properes eleccions municipals. Acompanyaven a aqueix reconegut patriota de pedra picada Uriel Bertran i Alfons López Tena amb qui vaig tenir ocasió d’intercanviar parers sobre el ralentiment del procés independentista provocat precisament per les
Avui fa trenta dies que un escamot gihadista metrallava els redactors de Charlie Hebdo i l’endemà un hipermercat de productes jueus a Vincennes assassinant un total de disset persones, sis de les quals jueves, i dugues d’ètnia amazic. El lema ¨Jes suis Charlie Hebdo¨ es pot vuere arreu, a la façana de l’Ajuntament de París i
Dos intel·lectuals libanesos, un de cristià i un altre de musulmà, exposen en aqueix article conjunt publicat avui mateix a L’Orient le Jour de Beirut la seva denuncia del totalitarisme representat pels gihadistes del Califat Islàmic: “Un cap vient d’être franchi dans la barbarie. Les décapitations, lapidations, défenestrations et autres horreurs n’étant plus suffisantes pour
Estant a París per enllestir un encàrrec editorial, (el primer que rebo a la meva vida), un cop acaba la recerca de treball passejo pel barri jueu que antany fou concorregut i ara es un indret perillós on només s’hi atreveixen a anar els membres de la comunitat i els passavolants despistats. Per dinar, però, vaig
Luis Martinez Garate, un dels dirigents de Nabarralde, publica al digital del seu col·lectiu el proppassat 29 de gener aqueix interessant article des de la perspectiva euskaldun sobre el procés català d’alliberament nacional que cal tenir en compte en vistes a restablir lligams en el comú conflicte amb l’ordre estatal espanyol: “Se puede decir, a
Avui, el periodista de The Times of Israel, Lazar Berman signa un article on exposa com l’autodefensa armada de la minoria yazidita front als gihadistes del Califat Islamic demanen obertament l’ajuda d’Israel per evitar el genocidi del seu poble. Els kurds i sectors dels opositors sirians no islamistes tambe compten amb el suport israelia, pero aqueixes
Llegeixo, amb retard, l’editorial d’abans d’ahir de Vicent Partal on apuntava el que jo crec que és una obvietat: ERC vol ser el PSC, però no des d’ara arran de la incorporació de militants procedents del Partit Socialista, sinó des de fa molts anys, abans i tot del pacte de primer tripartit l’any 2003. Vaig