0
Publicat el 24 de febrer de 2015
sota l’aixopluc del blau,
lliure,
sobre l’herba verda
descalça,
m’he posat un barret de palla al cap
mossegant fonoll,
acaronant les flors amb les mans
m’he deixat caure,
recordant la cançó de Pau Riba “el jardinet dels lliris”
evocant el gust i l’olor d’un temps,
les sensacions d’instants congelats
amb versos d’amants,
desfullant les margarides
estupideses d’un passat,
rialles de mirades,
complicitats,
ajuda sobre l’herba puc retenir el moment
i somriure,
sentint altre cop la sensació de no haver-me mogut,
ara em veig tant feréstega com abans
sense desfullar margarides ni bufar angelets
montse pellicer mateu
imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari