0
Publicat el 4 de gener de 2015
quan la nit és llarga, els dies curts,
i la gelabror d’un hivern intens s’atansa sobre meu,
jo dibuixo les lletres per fer-les estiu
vull caminar descalça
a l’abric de l’herba verda d’un prat dibuixat en somnis
congelada en un retrat amb la melangia de l’esplendor
del tacte de l’herba vestint la meva pell,
ara invento les estacions
sentint el soroll mecànic del rellotge del temps,
arreplegant tot el desig del món en una mà
per omplir-me la boca amb llambreigs d’estels,
m’obro pas entre les turmentes amb la llum dels llamps
esperant l’arribada del sol
per dibuixar la llum de l’onatge dansant sobre el mar
montse pellicer mateu
4-01-15
imatge google
Publicat dins de General | Deixa un comentari