Avui fa nou anys que el Parlament de Catalunya a aprovar el projecte de nou Estatut d’Autonomia que havia promogut el govern tripartit, amb el suport d’una gran majoria parlamentària essent només el PP l’únic grup que hi va votar en contra. Tot i que els partits que el van aprovar es van comprometre a
Avui s’escau el vuitanta-sisè aniversari de l’aprovació del Projecte de Constitució Provisional de la República catalana per part de l’assemblea del separatisme català reunida a L’Havana l’any 1928 sota la presidència de Francesc Macià. Joan Ferran, patriota català i ciutadania cubana, així ho rememora en aqueix article escrit de Cuba estant: “L’assemblea Constituent del Separatisme Català
El 29 de setembre del 1977 un decret del govern espanyol restablia provisionalment la Generalitat de Catalunya, després de negociar amb el president Josep Tarradellas, i abans de l’aprovació de la Constitució del 1978. Avui, trenta-set anys més tard, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat interposat pel govern espanyol contra la
La reacció espanyola, una resposta a la defensiva i potencialment molt agressiva, a la iniciativa política menada ahir pel president de la Generalitat tot signant el decret de convocatòria de la consulta prevista pel 9-N vinent s’ha començat a concretar avui amb una reunió extraordinària del Consejo de Estado per tal de dictaminar la procedència
Aqueix decret de la Generalitat ja és un document clau per a la història de Catalunya, sigui quin sigui el desenllaç del 9-N. És un acte amb efectes jurídics, no solament simbòlics, que explicita un camí iniciat unilateralment cap a la sobirania del poble català que no té precedents en l’etapa autonòmica, ja que la
Aprofitant les festes locals a Reus i Tarragona m’he escapat cap al Pla d’Urgell, retornant a la casa del pare, al poble dit de les guineus. Després de fer dissabte al casalot familiar hem anat a dinar a L’Estoneta, el restaurant del carrer major de Vilanova de Bellpuig, un establiment familiar i acollidor, obert des de
Avui s’han conegut dugues intervencions significatives de ressò internacional brandant l’integrisme d’estat (aqueix dogma al qual hom apel·la quan no hi ha altra argument per negar els drets dels pobles) per tal d’oposar-se a la independència de Catalunya. D’una banda, el mateix monarca espanyol, Felipe VI (l’oficialment nostrat príncep de Girona) davant l’assemblea general de
Fa uns mesos vaig publicar un apunt , “Reforma constitucional espanyola o independència catalana“, que em sembla plenament vigent per descriure les ambigüitats que envolten el decret que ha de signar el president Artur Mas convocant la consulta prevista pel 9-N. Dugues informacions periodístiques il·lustren aqueix compàs d’espera: la portada del Periódico d’avui (“Mas fixa el 9-N
A Bòsnia va ésser escollida fa dos anys alcaldessa de Visoko, una localitat propera a Sarajevo, la candidata musulmana Amra Babic essent la primera de tota Europa que porta l’hijab com a símbol d’identitat. Aqueix fet, gens anecdòtic, reflecteix l’emergència de l’islamisme als Balcans i especialment a Bòsnia com analitza aqueix article de Christine Bugoin-Clément, publicat
“Le capital au XXIè siècle”, Thomas Pikkety, Éditions du Seuil, París, 2013. Thomas Pikkety és professor de l’Escola d’Economia de París i director de l’EHESS, assagista i analista amb una àmplia projecció mediàtica. En aqueix bloc he reproduït alguna de les seves col·laboracions a la premsa francesa que tot i ser propensa a divulgar tota
El referèndum sobre la independència d’Escòcia ha estat avui al centre de l’actualitat, amb interpretacions de tota mena: des de l’eufòria de l’espanyolisme a la decepció dels independentistes catalans, com si les posicions d’uns i altres foren equiparables a les dels unionistes i a les dels nacionalistes escocesos. Ni els primers amb la victòria del No veuen
Aqueix article, signat per un antic diplomàtic nord-americà aparegut a l’Orient-Le Jour de Beirut el propassat 1 d’agost d’enguany és una reflexió feta amb perspectiva històrica sobre les transformacions que està experimentant el món àrab i la seva incapacitat per bastir un estat, és a dir, un poder civil separat del religiós capaç d’inserir-se en una dinámica confluent,
Un cop arribat a l’acord d’alto-el-foc entre les milícies islamistes de Gaza, l’ANP i Israel el seguiment informatiu sobre el conflicte àrab-israelià ha baixat d’intensitat ja que les revelacions sobre els crims perpetrats per Hamàs contra la població palestina formulades pel mateix Mahmud Abbas no tenen interès “periodístic”. Tampoc el té el fet que el mateix president de
Els mitjans catalans han dedicat poca atenció al gest significatiu que va protagonitzar la cap de govern alemanya, Angela Merkel, diumenge passat encapçalant la concentració de milers de ciutadans a Berlín contra l’antisemitisme i el ressorgiment del nazisme al seu país. El nazisme no va quedar definitivament derrotat el 8 de maig del 1945 amb
Aqueix article del periodista libanès Ziyad Makhoul a L’Orient-Le Jour de Beirut, el 13 de setembre del 2014, té el coratge d’exposar el caràcter totalitari tant d’Hesbol·là (Hezb) com del Califat Islàmic (Daech), malgrat que hores d’ara simbolitzin la pugna entre el bloc xiïta liderat per Iran i el sunnita encapçalat per Aràbia Saudí per l’hegemonia