PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

0
Publicat el 13 d'agost de 2014

em commou l’ànima

quan escolto la veu que canta

la veu que recita

la veu que escolta

 

em commou l’ànima

quan s’esquerda un troç d’herba,

al esgarrapar la pell freda

i un esglai trenca el silenci

per sentir l’esgarrifança de la fragilitat

la immortalitat del ser,

m’omple de vida copsar un raig de sol

contemplar la lluna

i sentir la fredo de l’aigua sota els meus peus.

em remou, m’exita, em fa vibrar

sentir l’olor de la teva pell,

ja que no em reconec la meva,

i jo vull fer olor a lavanda

a rosella i a flors salvatges,

ensumo i engoleixo el gust que tenen els teus dits

per llepar-me els llavis

i distingir sense mirar les teves passes,

m’altera la injustícia de no ser immortal

o potser la mortalitat sigui el descans,

ara els colors son com la textura de la farina

i el vermell, negre, o blanc son sucedanis d’un plat

que demà s’haura exhaurit ,

tot s’exhaureix, és marceix i mor

 

sóc com l’herba que neix dins d’un camp verd

que guarda memòries i oblits

 

 

montse pellicer mateu

13-08-14

IMATGE GOOGLE

 

dona verda

Publicat dins de General | Deixa un comentari