PARAULES D'ESCARLATA

Un blog per gaudir del sol fet d'existir

vaig ser vermella

la flor del desig

Vaig voler agafar una flor, aquella que estava enmig d’espines però que destacava pel seu color vermell de vellut, era suau i amb el seu moviment m’acostava cançons llunyanes, inventades, potser era jo mateixa que les inventava, necessitava inventar, allò que no havia estat inventat, crear, esmolar, esgarrapar, destruir per tornar a construir. I aquella flor em cridava, m’assetjava, volia ser flor, volia gronxar-me enmig d’aquelles espines sense que em poguessin fer mal, era com estar per sobre del bé i del mal, i em vaig deixar portar, segurament després d’aquella beguda estranya, que em va transportar, transmutar a un món on les sensacions copsaven i pujaven l’adrenalina.

Vaig ser flor, vaig ser vermella, objecte del desig de les persones que passaven pel meu voltant, em miraven, m’admiraven, i jo em movia al compàs del vent, sense que cap espina em toques, era inabastable, lluenta, suau, vaig ser vermella.

paràgraf de “vaig ser vermella” de montse pellicer mateu

12-07-14

imatge de google



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent