Publicat el 18 de novembre de 2013
complaent
sóc tant complaent que et somric
una copa
un mirall,
un color,
una sensació desbordant
-porto massa roba-
de fons sona la música
que tecleja un piano
uns dits de vellut em despullen
i jo que sóc complaent
somric i obro els llavis
montse pellicer mateu
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per montsepema | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent